Sol(s). Diari d’un jove tancat en un orfenat (1931-9145)

sols_baja-1-e1492686557332.jpg

#presentació

Dissabte 22, 12 h

Ens complau informar-vos que ja tenim el llibre Sol(s). Diari d’un jove tancat en un orfenat (1931-9145) de Joan Campmany….acabat de sortir del forn!

Volem celebrar-ho amb tots i totes vosaltres aquest dissabte 22, vigília de Sant Jordi, a les 12 h a l’Espai Contrabandos, on també  entregarem les recompenses a les mecenes.

A la presentació participarà la Rosa Campmany, filla de Joan Campmany, i autora de la transcripció del llibre, i també comptarem amb l’especial presència de l’Amèlia i la Leonor Font, viuda i cunyada de Joan Campmany, unes de les protagonistes del llibre.

Us hi esperem!

Sobre el llibre

Barcelona, any 1931. En Romeu, aconsellat per la seva família, tanca al seu fill Joan de quatre anys en un orfenat. Allà dins en Joan descobreix totes les baixeses de les quals és capaç l’ésser humà quan ostenta el poder. La guerra, afegida a la mort dels companys més propers, endureix el seu cor d’infant i el prepara per una vida sense esperança. En Joan va madurant amb l’únic consol dels companys que li són com germans i la tendresa d’una àvia que, tot i la seva dedicació plena, mai podrà curar-lo de l’enyor vers una mare que ell mai no ha conegut.

Sol(s) és un document singular i excepcional, un diari d’un jove, Joan Campmany, que resta tancat durant tretze anys (1931-1945) en un orfenat de Catalunya, El Patronat Ribas. Un diari que ens descriu amb detall la vida en la institució durant la República, la Guerra i la Dictadura franquista i com aquests canvis sociopolítics van repercutir en la quotidianitat dels orfes. Sol(s) és també un testimoni que denuncia, en primera persona, els abusos de poder i els maltractaments físics i psíquics que patien els infants per part de la institució.

Un diari aterridor i ferotge, però també tendre i sublim, que va elaborar en Joan Campanya pàgina a pàgina, entre els disset i els divuit anys, just després d’abandonar per sempre l’orfenat Ribas. La seva narrativa té un valor literari, però també antropològic i històric.

El manuscrit va ser transcrit amb molta cura per la filla d’en Joan, Rosa Campmany, i ha mantingut la frescor de l’escriptura del jove

Sobre el autor

En Joan abandona l’orfenat Ribas als 17 anys i, durant l’any següent, confegeix el manuscrit a les nits, d’amagat. Aleshores viu a casa el seu tiet Pepe, fill de l’Amparo, mentre treballa a les oficines on el seu parent hi fa de gerent. Als 19 marxa a fer el servei militar després de regalar el llibre a l’Amèlia, el seu primer i únic amor.

El 19 de març de 1951 inicia una nova vida amb la que serà la seva companya al llarg de seixanta dos anys, l’Amèlia. Té dos fills, en Jordi i la Rosa, a qui dóna tota l’estimació que a ell tant li va mancar durant la seva infantesa. L’estudi de llengües i les partides d’escacs omplen el poc temps de lleure que té, mentre treballa en diversos llocs per a poder mantenir la seva família. Es desperta cada dia amb la BBC de Londres, amb l’afany de perfeccionar l’anglès. L’aprenentatge d’aquesta llengua, a més del francès i l’alemany, el capaciten per mantenir correspondència amb persones d’altres països, alhora que amplien la seva visió del món. Amb el temps, gràcies al domini d’idiomes que ha anat adquirint de manera autodidacta, troba feina com a cap d’exportació en una empresa en la qual hi serà fins el dia de la seva jubilació.

El documental Memòries d’un orfe ens mostra en Joan Campmany dos anys abans de la seva mort, quan les seves facultats mentals són a la vora de l’oblit. En ell es pot apreciar, encara, com el sentit del humor i la tendresa l’acompanyen fins els darrers moments de la seva vida. Una rialleta irònica que sempre té arran dels llavis i la mirada enterbolida per la malaltia, però encara aguda, ens ajuden a copsar l’interior d’aquell infant que un dia va ser abandonat i no va perdre mai del tot el tarannà optimista i valent que seria el seu tret d’identitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *