Quan Ruper Ordorika va conèixer Sarrionandia

El cantant Ruper Ordorika recorda, a la presentació de l’antologia de poemes musicats de Joseba Sarrionandia, com va conèixer a l’escriptor basc quan es va integrat a la banda Pott que va reunir a Bilbao a joves escriptors en èuscara. Era l’octubre de 1977. Aleshores Ruper, nascut a Oñati, tenia 21 anys i en Sarrionandia, nascut a Iurreta, en tenia 19. «Era un dijous a la nit i caminàvem vora la ria, de Deustu a Barrenkale Barrera. Tinc molt present encara aquella nit. La foscor de la tardor provocava una certa bellesa en aquell revoltat Bilbo blanc i negre, entorn d’aquell moll que encara mantenia la seva aparença portuària».

Un parell dia abans Ordorika havia sabut que aquell alumne de sociologia que anomenaven bildotsa (xaiet) era en Joseba Sarrionandia, l’autor d’articles ben escrits a la revista Zeruco Argia. Ruper Ordorika anava explicant quines eren les intencions del col·lectiu: publicar unes fulles literàries, reunir-se setmanalment i no adoptar el nom de grup sinó millor el de Pott banda. El cas era que aquell dijous era la reunió de presentació i caminaven vora la ria cap a una taberna que regentava Iñaki al carrer Zazpi, al casc antic de la ciutat, on aleshores es reunien. Allí els esperaven Bernardo Atxaga, Jon Juaristi i Joxemari Iturralde, els tres amb 26 anys. Aquella primera conversa es repetiria tots els dijous. A la setmana següent s’incorporaria Manu Ertzilla, convidat per en Joseba, que era l’únic de Bilbao amb 24 anys.

«Varen començar una sèrie de debats, treballs i sopars amb gent diferent, com un joc. Amb la sinceritat que comporta no tenir res a perdre, ens dèiem uns als altres: “Contra el consum… creació!”».

Aquestes declaracions, publicades l’any 1999 a la presentació de l’antologia dels poemes musicats d’en Sarrionandia repassen l’impacte de la seva trajectòria, quan ja portava 14 anys de fugitiu:
«Han passat anys i, ara al moll Lineas Pinillos, hi ha l’emblemàtic Museu Guggenheim. No podem veure en Sarri. Tampoc no ens reunim els dijous i l’Iñaki no ens pot oferir els seus refrigeris. Les coses no han estat fàcils, però el camí de Sarri li ha dut més enllà de la vida quotidiana. Joseba Sarrionandia ja no és sols amic dels seus amics i enemic dels seus enemics. La seva obra ha superat els cercles infernals que ha viscut Joseba i que l’han convertit en gran referent de la literatura basca. Els lectors rebem els seus llibres com profitoses correspondències llunyanes. Gaudim de la seva poesia. També ens espanta. Ens espantem perquè ens parla d’algun lloc i se’ns fa dur interpretar els seus presagis.
Militant revolucionari que traduïa a l’èuscara a T. S. Elliot. Compromís. Lluita armada. Anys de presó. Fugitiu. La ment del que ha estat pres / torna a la presó. Apàtrida. I per sobre de tot, escriptor creador.»

Jordi Bigues

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

scroll to top