Fragment del llibre:
Pròleg El porc del demà

Gustavo Duch al pròleg d’El porc del demà

 

Tradicionalment, en molts contes de qualsevol cultura contats a la vora de la llar de foc, els humans humanitzem els animals. És infinita la literatura escrita i la narrativa oral on els animals caminen sobre dues potes, s’engalanen amb barrets i xerren pels colzes. Faules amb les seves morals, distopies de mons impossibles o utopies de mons somiats protagonitzades per cigales poc treballadores, tortugues lentes però sàvies o llops malvats que esmorzen nens i berenen nenes en caure la nit. Una pràctica ancestral que permet ressaltar i reflectir comportaments desitjats o indesitjats a partir de les presumptes qualitats dels animals. L’astúcia de la guineu, la tossuderia del ruc o la infidelitat del gat.

Però i si fos al revés? Podria ser cert que les garses, quan reposen sobre els cables elèctrics, s’expliquen contes entre elles sobre una joia que en fregar-la amb el bec provoca l’aparició d’un humà gras i benèvol capaç de concedir-los tres desitjos. I tan corrent s’ha fet aquest conte en el món de les garses que totes, tenaçment, es mouen i volen robant anells, rellotges o qualsevol cosa que brilli a la recerca del geni desitjat. Potser els salmons expliquen als seus descendents, en precioses epopeies, que allà on van néixer hi viu una humana tan i tan bonica que només al seu costat pots trobar-hi l’amor. Així, conte rere conte, els salmons han convertit en ritual la remuntada dels rius, El Dorado de l’amor. Potser, per què no, això de l’instint animal no és un instint, sinó el resultat d’escoltar des dels primers¡ dies de néixer llegendes xiuxiuejades per la teva mare falcó al niu, per la teva mare talp al cau i per la teva mare abella al rusc.

I si el revés fos veritat, ja que allò veritat sembla mentida, quins contes es conten a les famílies de porcs? Quin paper li assignen a l’ésser humà per a transmetre’s entre ells savieses i aprenentatges? Quins elements de l’ésser humà animalitzen?

No tinc cap dubte que els porcs i les porques escullen l’ésser humà com a protagonista per contar contes de terror, maldat i estupidesa. De nit, en les seves corts, els dies de lluna plena espanten els porcells i els parlen de mons on viuen éssers humans de quatre potes i sense cap intel·ligència que capturen altres humans i els tanquen en espais diminuts. Un lloc on els éssers humans femelles es mantenen en un cicle continu d’embaràs, part, criança. On nenes i nens humans són engreixats a la màxima velocitat menjant soja transgènica i són sacrificats en pocs mesos…

Però també, en aquest recopilatori de contes que tens entre les teves urpes, la comunitat porcina conta contes d’esperança, de lluita i de resistència. Amb els humans com a protagonistes. I contes, com deia un amic contador, que no t’ajuden a dormir, ans al contrari, t’ajuden a despertar.

 

Del llibre El porc del demà. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.