Dossier Crític Vell/Nou

7,00

Sentit Crític
En plena crisi del règim, quan sembla que alguna cosa nova està arribant, l’equip del mitjà Crític recorre a una cita de Gramsci per donar forma a aquesta idea: Vell/Nou. La sentència diu: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”. En un moment en què parlem tant d’hegemonies, és oportú plantejar un nou DOSSIER CRÍTIC ‘gramscià, que es podria haver titulat només Nova Política o, senzillament, Nou. Però ens hauríem traït. Perquè no s’entén allò nou sense allò vell, perquè hi ha coses velles que ens agraden més que les coses noves. El que no trobareu en aquestes pàgines, doncs, és un panegíric de la nova política. No és aquest el paper de CRÍTIC. Al llarg de l’últim any hem pogut comprovar que entre la nova i la vella política hi ha diferències, però també moltes semblances. Hi ha dinàmiques perverses que no canvien (quan no van a pitjor). Hi ha mecàniques i processos que s’expliquen com a nous i en realitat són molt vells. Hi ha riscos i moltes contradiccions irresoltes i hi ha, fins a cert punt, certa por del debat i de la confrontació d’idees.El número 2 d’aquesta revista, que edita el mitjà Crític en coedició amb Pol·len edicions, busca justament el contrari: formular preguntes i buscar respostes. El número 2 d’aquesta revista, que edita el mitjà Crític en coedició amb Pol·len edicions, busca justament el contrari: formular preguntes i buscar respostes.

En estoc

---

En plena crisi del règim, quan sembla que alguna cosa nova està arribant, l’equip del mitjà Crític recorre a una cita de Gramsci per donar forma a aquesta idea: Vell/Nou. La sentència diu: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”. En un moment en què parlem tant d’hegemonies, és oportú plantejar un nou DOSSIER CRÍTIC ‘gramscià, que es podria haver titulat només Nova Política o, senzillament, Nou. Però ens hauríem traït. Perquè no s’entén allò nou sense allò vell, perquè hi ha coses velles que ens agraden més que les coses noves. El que no trobareu en aquestes pàgines, doncs, és un panegíric de la nova política. No és aquest el paper de CRÍTIC. Al llarg de l’últim any hem pogut comprovar que entre la nova i la vella política hi ha diferències, però també moltes semblances. Hi ha dinàmiques perverses que no canvien (quan no van a pitjor). Hi ha mecàniques i processos que s’expliquen com a nous i en realitat són molt vells. Hi ha riscos i moltes contradiccions irresoltes i hi ha, fins a cert punt, certa por del debat i de la confrontació d’idees.El número 2 d’aquesta revista, que edita el mitjà Crític en coedició amb Pol·len edicions, busca justament el contrari: formular preguntes i buscar respostes. El número 2 d’aquesta revista, que edita el mitjà Crític en coedició amb Pol·len edicions, busca justament el contrari: formular preguntes i buscar respostes.