Manifest de la nova dona vella

12,00

Manifest de la nova dona vella és l’últim poemari traduït al català de Mari Luz Esteban, investigadora especialitzada en l’antropologia feminista i activista “La nova dona vella fa la feina de posar veu a les preguntes, a les reflexions, a les preocupacions de moltes dones grans; mastega i rumia aquestes inquietuds amb el propòsit d’escampar-les per la societat”

Traduït al  català per Ainhoa Aramburu Puente

[Fitxa català]
Autoria: Mari  Luz Esteban
Llengua: Català
ISBN: 978-84-16828-66-1
Edita: Pol·len Edicions
Any: 2020
Pàgines:68
Col·lecció: D-fracciones
Gènere: poesia
Format: 11,5 x16,5 cm
Petjada de carboni (CO2 eq.):
PVP: 12

Manifest de la nova dona vella és l’últim poemari traduït al català de Mari Luz Esteban, investigadora especialitzada en l’antropologia feminista i activista “La nova dona vella fa la feina de posar veu a les preguntes, a les reflexions, a les preocupacions de moltes dones grans; mastega i rumia aquestes inquietuds amb el propòsit d’escampar-les per la societat”

Fragemnt de Manifest de la nova dona vella

un manifest és
un clam
que vol omplir-se de sentit
en un terreny, en un àmbit, en un tema
on els significats s’estan tornant rancis
i les noves realitats
per bé que en silenci
comencen a cridar
un manifest és
escriure en contra de la Raó
de la teva època i de la teva societat
obrir una finestra al futur

Mari Luz Esteban és llicenciada en medicina i doctora en antropologia social. Docent a la universitat des de 1994, actualment imparteix classes a la Universitat del País Basc (UPV-EHU). És activista feminista i com a investigadora s’ha especialitzat en la antropologia feminista, en les àrees de gènere, salut, cos i emocions/amor. De les seves nombroses publicacions destaquen els llibres Re-producción del cuerpo femenino. Discursos y prácticas acerca de la salud (Editorial Gakoa-Tercera Prensa, 2001), Antropología género, salud y atención (Edicions Bellaterra, 2010), Crítica del pensamiento amoroso (Edicions Bellaterra, 2011), un treball que agrupa cinc anys de feina de l’autora en aquest àmbit, i Antropología del cuerpo: género, itinerarios corporales, identidad y cambio (Edicions Bellaterra, 2013). Entre la diversitat d’articles publicats, remarcar “El estudio de la salud y el género: las ventajas de un enfoque antropológico y feminista” en Salud Colectiva, (2006) i “Identidades de género, feminismo, sexualidad y amor: los cuerpos como agentes”, en Política y Sociedad (2009).