La Floresta és difícil de definir, segurament impossible. Hi ha tantes Florestes com persones hi viuen, hi venen o l’estimen. Cadascuna d’aquestes té el seu retrat i el seu relat. Tanmateix, i perquè hi vivim, hi venim o l’estimem, calia un llibre on dipositar-hi aquests retrats i aquests relats. Allò que hem estat, que som i/o que voldríem ser.
“Els temps de l’administració no son els temps del poble”. Amb aquesta frase, l’estimat Ramon Borda posava de manifest com és d’important per a una comunitat marcar el ritme dels esdeveniments, especialment en la relació dialèctica que es té amb l’entorn.
És tan important intentar marcar el temps dels esdeveniments com assegurar el llegat de les petites o grans fites que hem assolit com a comunitat. Si no ho fem així, estarem condemnats a repetir els passos de nou una vegada i una altra. Estem parlant també, per tant, de la memòria, de la nostra memòria col·lectiva.
Una trentena de persones han contribuït en fer aquest llibre, i així preservar la memòria com a forma d’identitat col·lectiva i la seva projecció cap al futur.
“El llibre transmet pluralitat, força col·lectiva i una idea de lluita i compromís constant en allò més preuat que tenim com a habitants de qualsevol indret: el nostre entorn, en majúscula. L’entorn físic, el paisatgístic, i especialment l’entorn relacional”.
Mª Dolors Sabater, al pròleg del llibre
“El relat que trobareu en aquest centenar de planes mal comptades, és un relat plural, divers, contradictori i complementari. Amb moltes veus i un mateix desig de seguir sent. De sentir-se formant part d’una realitat compartida amb altres.”
Joan Subirats, a la presentació del llibre
Llegiu el capítol: L’1 d’octubre de 2017: qui ha sentit la llibertat té més forces per viure, escrit per Maria Ferrer, Pere Lecha Benet i Ramón Piqué, explicant com es va viure el Referèndum per la Independència de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017 a la Floresta.
