El passat dilluns 19 de desembre, Pol·len Edicions, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, vam organitzar una nova edició de la jornada de reflexió i experimentació Ecobooklab 2022, a la Biblioteca Trinitat Vella – J.Barbero (c/ Galícia, 16, Bcn). El tema: La bona gestió forestal.
L’acte es va iniciar amb la taula ‘De quina manera es gestiona un bosc perquè sigui un bon repositori de carboni?’, amb Alberto Rojo, president d’FSC España, una organització mundial sense ànim de lucre dedicada a promoure la gestió forestal responsable arreu del món. FSC està formada per socis, un 33% del món empresarial, un 33% de l’àmbit medioambiental i un 33% de l’àmbit social. Rojo va desgranar en primer lloc estratègies a partir de la gestió forestal per disminuir la concentració de CO2 a l’atmosfera i va citar que el CREAF ha ha arribat a la conclusió que els boscos amb més biodiversitat (animal, vegetal, microorganismes) són els que més carboni poden emmagatzemar. Rojo va alertar que el 2035 l’Amazones, el gran repositori de carboni del món, deixarà de reduir CO2.
En una segona part, el president d’FSC va explicar que perquè un bosc pugui obtenir la certificació ha de passar uns 200 requisits en diferents àmbits, gestió òptima, impactes ambientals i socials, aprofitament i un llarg etcètera. Els controls sobre la certificació són portats a terme per organismes de certificació independents, acreditats i controlats per l’entitat Assurance Services International (ASI). Segons les dades que va aportar, 8 de cada 10 consumidors prefereixen productes que protegeixin els boscos. Davant la pregunta del públic de si es podia garantir que el paper que consumeix el món editorial a Catalunya fos el màxim de local possible, Rojo va matisar que si bé el codi del logo permet identificar el producte, ara mateix FSC no pot garantir que sigui local a Catalunya; tot i que s’han fet intents per identificar fusta procedent de boscos de petit tamany, al nostre país, va explicar, no hi ha boscos certificats FSC.
L’Ecobooklab va prosseguir amb una xerrada sobre intel·ligència artificial (IA) amb Roc Albalat, d’Estampa, un col·lectiu de programadors, realitzadors i investigadors que treballem en els àmbits de l’audiovisual i els entorns digitals amb una aproximació crítica i arqueològica a les tecnologies audiovisuals, en la investigació de les eines i ideologies de la intel·ligència artificial i en els recursos de l’animació experimental. El ponent, que hi treballa des de l’art, va trencar el gel així. Va posar un exemple històric divertit: l’inventor hongarès Wolfgan von Kempelen va presentar un enginy (el Turc Mecànic) que sorprendria els espectadors de tot Europa durant anys, una màquina de joc d’escacs automàtica, motiu de debat acadèmic i polític durant anys; ara bé, en realitat, dins l’enginy hi havia prou espai perquè un adult adult s’hi amagués dins. Albalat va començar relativitzant la intel·ligència artifical, que ha près diverses formes però ara mateix s’ha consolidat en l’aprenentatge automàtic: “La intel·ligència artifical només aprèn a fer una tasca, no és una eina omnipotent. És menys intel·ligent del que podria ser i és menys artificial del que podries pensar”, va asseverar. En menys artificial es referia que no és tan autònoma dels humans com es podria creure.
Albalat, d’Estampa, va aportar una nova mirada sobre la IA: perquè funcioni, va dir, hi ha gran quantitat de treball ocult, les anomenades microtreballadores, repartides per tot el món, que s’encarreguen de microtasques precàries i molt repetitives (recopilar dades, etiquetar imatges o provar i validar algoritmes); a la IA li calen pesades infraestructures per funcionar, força “insostenibles” (centres de dades, cables marítims, companyies de telecomunicacions, dispositius i usuàries). És a dir, Albalat va concloure que els sistemes d’IA no són només dades: “depenen molt de l’explotació dels recursos naturals i socials, i d’una pesada infraestructura física”. I va posar n exemple: el GPT-3, l’algoritme de generació de textos, permet a les usuàries donar instruccions a la màquina i que et generi un text coherent. El seu cost d’entrenement es calcula sobre unes 500 tones mètriques de CO2.
A la part final de la ponència, va enumerar algunes iniciatives que han sorgit per evitar l’opacitat de les grans tecnològiques: sobre treball ocult Restofworld o sobre la petjada digital de la IA (Joana Moll; o la iniciativa de Hugging Face).
Finalment, la jornada de 2022 va cloure amb la ponència ‘La gestió forestal de les comunitats indígenes’ amb Narubia Werreira, activista ambiental del poble Iny de Tocantins (Brasil). Werreira va començar amb una reflexió sobre la importància de no situar els humans “amb una visió del món que ens col·loqui com a dominadors de la terra”. Al seu entendre, estem en igualtat amb els animals perquè de fet ho som, va dir, no som superiors a ells. “La visió judeocristiana ens ha fet exercir dominació sobre la terra, els pobles i el cos femení”, va retreure. En canvi, els pobles indígenes, com el poble Iny, tenen una altra mirada, una altra sensibilitat, va explicar. “Som part de la natura, fills d’ella”, va afegir. Werreira va recordar que al seu poble no existeix cap propietat de la terra, sinó una relació amb ella a partir d’una cosmovisió: “La terra si és meva, si és del meu poble, no és perquè tingui un paper que ho diu, ni perquè l’hagi dominada. Després d’aquesta introducció, va centrar-se en la gestió forestal. Els boscos no estan deslligats de les aigües, els rius, els territoris i la mirada espiritual, cal vincular, va reclamar, la visió ambiental, artística, religiosa i espiritual cap als boscos. Finalment, va cloure la ponència recordant que al nord-est del Brasil, l’Amazonia ha estat desforestada, un fenomen que s’ha acompanyat de racisme i de masclisme. Als anys 70, va rememorar, el seu poble va haver de canviar de forma de lluita: de parlar la seva llengua del poble Iny van haver d’aprendre el portuguès per entendre les estratègies dels que els volien dominar.
L’Ecobooklab 2022 ha fet un recorregut per la bona gestió forestal a partir del coneixement d’FSC España, el col·lectiu Estampa i l’activista socioambiental Narubia Werreira del poble Iny, tres perspectives molt útils i complementàries per aproximar-se d’una altra als boscos.
Consulteu altres Ecobooklabs que hem realitzat els darrers anys: Ecobooklab 2021, Ecobooklab 2020.
El cartell de l’acte:
