Toma castanya! És un breu recorregut per dues lectures de Pol·len edicions i altres continguts per al cap de setmana on celebrem el Samhain, la castanyada, el Hallowen, i el dia de les persones mortes. En la tradició celta (i per tant gallega) la nit del 31 d’octubre a l’1 de novembre celebrarem el Samhain, la fi de l’estiu, l’inici de l’època de la foscor, un moment liminal on el trànsit a l’estadi, en aquest cas, de la vida i de la mort és dilueix.
A la serralada de Collserola, el dissabte dia 30 podeu acostar-vos a La Rural de Collserola, molt més que un projecte d’agricultura ecològica, i celebrar el Samhain en família, valdrà molt la pena.
Mentrestant, podeu aprofitar per llegir Transitant l’invisible. Etnografies fantasmals a la Catalunya contemporània de Sibila Vigna i Victòria Badia. Aquest llibre, que vam publicar l’any 2016 amb el suport de l’Institut Català d’Antropologia i l’Institut Ramon Muntaner, és més que adient sempre, però pot tenir especial interès en els dies previs a l’1 de novembre: «…esperits, aparicions i desaparicions no solament donen compte de persistents relacions entre les persones vives i les difuntes, sinó que sovint remeten a emergències del passat, i als forats negres de la memòria col·lectiva, per posar en evidència deutes pendents, injustícies, necessitats i anhels de les comunitats.»
Cap al minut 37 d’aquesta entrevista a la Cadena SER, el gran escriptor Juan José Millás, explica el cas d’un periodista nord-americà dels anys 40 que va voler entrevista a Déu, i ho va fer a través d’una mèdium. Quan li va preguntar el per què de la mort, Déu (a través de la mèdium) li respongué que això de la mort, la humanitat ens ho havíem pres molt malament, sense sentit de l’humor, quan en realitat la mort és una fase més de la vida. «És com l’aigua, que canvia d’estat (sòlid, líquida, gasos) però no deixa de ser mai aigua». Doncs sobre la mort podem llegir La mort de la mare em va fer més lliure de Mari Luz Esteban. Un llibre preciós publicat originalment en euskara per l’editorial Pamiela, i traduït també al castellà per La Oveja Roja.
La poeta Sònia Moll, diu en el pròleg de l’edició catalana que: «La mort de la mare em va fer més lliure és un recorregut corporal, emocional i mental a través d’una absència que es vol fèrtil, una absència que ha de dur a l’acompliment del que es vol SER, des d’una mateixa, sense ningú en qui sostenir-se. La veu poètica ha esdevingut una filla-sense. I li cal partir del cos, perquè és en el cos on està gravada la presència de la mare, el record d’ella, que la filla no imagina ni reinventa sinó que recupera a partir del sentir corporal.»
Aquí va el darrer poema del llibre:
El palmell de la mà
Allà he estat la vigília de Tots Sants,
al costat del paradís de quan tenia tres anys.
D’esquerra a dreta la tardor en flames,
el cel clar, el redós de la lluna.
Les campanes de l’església han tocat les set,
emmudeix el murmuri de l’A-8.
El final de la repicada engoleix el temps.
Poso el palmell de la mà sobre els noms dels meus pares,
volent escalfar el cor del marbre.
Com anomenar aquell silenci que no té com a finalitat orar?
En la introducció a Transitant l’invisible. Etnografies fantasmals a la Catalunya contemporània, Vigna i Badia diuen que: «Contràriament al que es podria pensar, la modernitat no ha despullat l’individu de la seva necessitat de creure. Tant el mite d’un suposat declivi de les religions lligat a un avenç imparable de les ciències, com el de la suposada irreversibilitat de la secularització de les societats contemporànies, estan essent actualment molt qüestionats pel sorgiment de moviments i grups que busquen noves formes d’adhesió al sagrat i respostes a les preguntes fonamentals sobre el sentir de la vida i de la mort, tant en l’àmbit de les pràctiques heterodoxes dins de les esglésies tradicionals com en el terreny de les noves espiritualitats, involucrant així mateix innovadores perspectives provinents de ciències com la psicologia o la física quàntica.»
Bones lectures, bones castanyes i moniatos, feliç samhain!