Tot i tenir residència al país europeu, la policia aeroportuària impedeix volar al periodista exiliat pel fet d’haver perdut el passaport

Un dels sis escriptors del poemari àrab-català Jo soc vosaltres, Raed Wahesh, exiliat a Alemanya, no podrà ser als quatre actes de la gira catalana que tenia preparats per aquesta setmana, arran del bloqueig a l’aeroport d’Hamburg que va patir ahir. Wahesh, que es va adonar que havia perdut el passaport un cop arribat a l’aeroport, va ser rebutjat en el vol que viatjava ahir a Barcelona. El poeta siriano-palestí resideix de fa uns anys a Alemanya, exiliat, però aquest fet no li confereix dret a volar a un altre estat membre sense passaport, una situació que no ha de patir una persona comunitària.

Les tres entitats coeditores del llibre Jo soc vosaltres Sis poetes de Síria, Sodepau, Godall edicions i Pol·len edicions denuncien el racisme administratiu i institucional que ha patit Wahesh i reclamen el dret a la mobilitat.

Raed Wahesh

De família palestina, Raed Wahesh va néixer a Síria el 1981. Llicenciat en pedagogia, va col·laborar en diversos mitjans àrabs fins a l’inici de la revolució a Síria, l’any 2011. Actualment viu exiliat a Alemanya. És un dels set autors que conformen el poemari àrab-català Jo soc vosaltres, juntament amb els altres escriptors sirians exiliats arreu del món, Rasha Omran, Talal Bu Khadar, Abdul·lah Al-Hariri, Nisrín Akram Khouri, Wael Saadeddín i Mohamad Bitari, el darrer amb casa a Barcelona.

Els actes de la gira

Els recitals en els quals havia de participar Wahesh són els següents: dijous 26 de setembre a Terrassa (llibreria Synusia-Ateneu Candela), diumenge 29 a Vic (Jazz Cava de Vic) i dos actes més a Barcelona. Les presentacions no s’han suspès -sí un dels actes paral·lels que es feia a la Llibreria Calders-, però durant els actes que es denunciarà els motius de la seva absència. Es programarà una nova gira un cop Wahesh hagi pogut obtenir un nou passaport (un tràmit que, en el seu cas, té una durada de quasi un mes). El llibre en el qual participa en Raed Wahesh ha estat possible gràcies al suport d’un micromecenatge i de diverses entitats, entre elles el Pen Català.

Més informació del llibre

A Barcelona, dimecres 25 de setembre de 2019

L'entrada L’escriptor sirià exiliat Raed Wahesh suspèn la gira per impediments per viatjar des d’Alemanya ha aparegut primer a Pol·len Edicions ✹.

L'entrada 18/10 Mi embarazo y mi parto son míos a Palma ha aparegut primer a Pol·len Edicions ✹.

Mirades a la Violència Obstétrica és un compendi coeditat entre Pol·len i l’associació Dona Llum, on diveres autores reflexionen sobre la violència obstètrica des de diversos camps de sabers i proximitats.

L'entrada 27/9 Presentació Mirades a la Violència Obstètrica ha aparegut primer a Pol·len Edicions ✹.

Este nuevo título habla de la menstruación a partir de diversas experiencias que la autora ilustra, en formato cómic, a partir de conversaciones que tuvo con diferentes personas que nos explican sus reglas: para algunas tener la regla es un auténtico rollazo, pero también se puede usar como herramienta de autodefensa, o incluso declararte “en estado de regla permanente”; algunas no supieron qué era la regla hasta que les vino, otras siempre lo hablaron en casa; para muchas puede ser común la explicación de que tener la regla significa que “te has hecho mujer” y sin embargo hay mujeres que no la tienen, incluso, podréis conocer en este cómic la experiencia de un chico trans* que ha decidido seguir teniéndola.

Está claro que no todas las personas vivimos la regla de la misma manera, “Hablar de la regla con otras personas, conocer otras vivencias y otros puntos de vista ayuda a abrir la mente y a crecer” explica su autora.

Así son nuestras reglas se divide en diferentes apartados: ¿Qué es la regla?, ¿Qué pasa si no viene la regla?, “Cosas” que se usan cuando baja la regla, ¿Cómo es la regla?, ¿Meno-qué? y Vivencias, capítulos en los que EsCarolota ilustra la regla con el humor y la mirada feminista que nunca faltan en su gráfica.

L'entrada Próxima novedad de EsCarolota: Así son nuestras reglas ha aparegut primer a Pol·len Edicions ✹.

Us convidem a la presentació el proper 13 de setembre a les 18:30h de la novetat Pioneres. Història i compromís de les germanes Úriz Pi, un llibre de Manuel Martorell, Salomó Marqués i Maria del Carmen Agulló que explica la història de dues navarreses avantguardistes, feministes i revolucionàries. Aquestes dues professores van renovar l’educació a Catalunya, i avançades en el seu temps, van lluitar pels drets de les dones i la infància. Una vida heroica de resistència antifeixista i fins fa ben poc, a l’oblit.

L’acte es farà divendres 13 de setembre a les 18.30h a l’Espai Contrabandos (c/ Junta de Comerç, 20, Bcn).

L'entrada 13/9 Pioneres Història i compromís de la germanes Úriz Pi ha aparegut primer a Pol·len Edicions ✹.

Us convidem a la presentació del llibre El pati de l’escola en igualtat Guia de diagnosi i d’intervenció amb perspectiva de gènere el proper dimarts 17 de setembre a les 18.30h a l’Espai Contrabandos (c/ Junta de Comerç, 20, Bcn).

Les autores Dafne Saldaña Blasco, Julia Goula Mejón i Helena Cardona Tamayo hi participen i ens aprofundiran en la seva proposta metodològica, recollida al llibre El Pati de l’escola en igualtat (Equal Saree i Pol·len Edicions). Les acompanyarà Mireia González, Regidora d’Educació, Infància i Juventut de Santa Coloma de Gramenet,

Aquest llibre proposa una metodologia de diagnosi participativa i d’intervenció d’igualtat de gènere als espais d’esbarjo a partir d’un procés de reflexió i d’aprenentatge col·lectiu liderat per Equal Saree. Ha estat dissenyada per aplicar-se als patis de primària, on les criatures aprenen a posicionar-se i a relacionar-se a l’espai.

Aquests patrons es reprodueixen després als espais públics, deixant patent el vincle entre el disseny dels espais, la construcció social del gènere i l’educació espacial diferenciada que reben nens i nenes. Aquest llibre, que té format de guia, us vol acompanyar en el procés de transformació del pati per aconseguir uns espais educatius que ofereixin les mateixes oportunitats a totes les persones.

Un article relacionat sobre la situació dels patis i els possibles canvis a fer.

L'entrada 17/9 El pati de l’escola en igualtat a Barcelona ha aparegut primer a Pol·len Edicions ✹.

• Dimecres 18 de setembre | 18:00h
• Punt de trobada: Plaça Catalunya (davant del Cafè Zurich) – Barcelona

L'entrada 18/9 Ruta literària Tots els regnes de la terra ha aparegut primer a Pol·len Edicions ✹.

• Dissabte 21 de setembre | 12:00h
• Punt de trobada: La Raposa (C/ Tapioles, 47) Barcelona

L'entrada 21/9 Ruta literària Desbordar Barcelona ha aparegut primer a Pol·len Edicions ✹.

A Catalunya molts patis d’escoles estan formats, només, per una pista de futbol. A l’escola de la Floresta, si bé la pista de futbol no ocupa un espai central, si que ocupa un espai destacat, visible i, en certa manera, privilegiat (és un dels espais que rep més llum solar durant el dia). Quines implicacions té aquest futbolcentrisme? Fa unes setmanes, la bústia de la consergeria de l’escola apareixia plena de papers on almenys 5 alumnes diferents de l’escola havien escrit “Més futbol”, responent així a la proposta de limitar la pràctica d’aquest esport a un sol dia de la setmana a l’espai migdia.

En aquest article s’aporta una mirada crítica a la sobrepresència d’un espai socialment hipermasculinitzat als patis de les escoles.

Podem considerar que el pati de l’escola és el primer espai públic de la infància, aquell on les criatures aprenen a relacionar-se i a organitzar-se fora del control familiar. Les normes són menys rígides que a les aules i el professorat acostuma a intervenir menys. I és en aquest espai de llibertat on podem percebre millor la reproducció dels rols socials i culturals.

Què observem a la majoria de patis? Generalment hi ha un grup dominant, format majoritàriament per nens, que ocupa la part central i realitza activitats expansives (al nostre territori acostuma a ser el futbol), ocupant vora el 70% de l’espai. La resta de nens i la majoria de nenes resten a la perifèria amb menys opcions per a l’esbarjo i ocupant només al voltant d’un 30% de l’espai.

Amb el disseny estem reforçant aquesta desigualtat. La distribució del pati dóna protagonisme a una única activitat, majoritàriament masculina, que es situa en una posició central i visible. La resta d’activitats moltes vegades no es tenen en compte en el projecte arquitectònic.

Quin missatge estem transmetent? Amb aquesta configuració de l’espai les criatures aprenen que hi ha unes activitats més importants que altres i uns grups socials que ocupen els espais privilegiats mentre que altres queden als marges. És important que reflexionem sobre aquests aprenentatges invisibles que influencien les criatures al llarg de la vida.

El canvi és necessari. L’escola té un gran potencial com a catalitzador del canvi social. A Equal Saree treballem perquè analitzar i transformar col·lectivament el pati sigui un punt de partida. Un pati coeducatiu aporta beneficis per a l’aprenentatge, la salut i les competències socials: augmenta l’activitat de les nenes durant l’esbarjo, diversifica les opcions de joc fomentant les cures i les activitats creatives, augmenta la interacció i el joc compartit entre nenes i nens i redueix els conflictes durant l’esbarjo.

Perquè viure en igualtat de condicions demà comença jugant en igualtat condicions avui.

Si vols saber més sobre el tema, pots consultar aquesta selecció bibliogràfica:

Assaig i articles

• El pati de l’escola en igualtat. Guia de diagnosi i d’intervenció amb perspectiva de gènere. Equal Saree, 2017. Disponible a: https://pol-len.cat/llibres/patis-escola/
• Apropiaciones de la ciudad. Género y producción urbana: La reivindicación del derecho a la ciudad como práctica espacial (Gabriela Navas y Muna Makhlouf, coordinadoras). Pol·len edicions, 2018. Capítol Espacios de juego y desigualdades de género en la infancia, de Dafne Saldaña Blasco, Carla Amat Garcia, Julia Goula Mejón y Helena Cardona Tamayo.
• No s’ha parlat prou que la majoria de patis d’escola son futbolcèntrics, Sergi Picazo a El Crític, 20/03/2019
• El 80% dels patis son fulbolcèntrics, entrevista a l’equip d’Equal Saree a Setembre, 03/01/2019

* Article aparegut a la revista Florescola, juny de 2019 (Escola de La Floresta, Catalunya).

L'entrada Del “de qui és la pilota?” al “de qui és el pati?” ha aparegut primer a Pol·len Edicions ✹.

El passat 11 de juliol a l’Espai Contrabandos, va tenir lloc una conferència del professor Ramón Grosfoguel en motiu de la presentació del llibre El mon ens mira. Veus desobedients sobre l’autodeterminació i la independència de Catalunya. La seva intervenció va girar entorn un eix analític sintetitzat en el la controvèrsia que avui dia suposen dos dels líders empresonats del procés, Oriol Junqueras i Jordi Cuixart. Aquí us deixem el fragment de text que anunciava i animava la presentació:

“Arriba les compartí un artículo sobre el libro del preso político catalán Jordi Cuixart. Las declaraciones de Cuixart me hacen pensar en las siguientes cuestiones abiertas: El dilema de Catalunya hoy es “Junqueras vs. Cuixart”. Hay una parte de la sociedad catalana que como Junqueras se siente derrotada, quiere dejar atrás el 1ro de octubre y piensa moderar sus políticas en términos de otros 20 años de pujolismo. Hay otra parte de la sociedad catalana que no se siente derrotada, que ve el 1ro de octubre como el potencial y esperanza de liberación de un pueblo, que se siente como Cuixart en su libro diciendo “no podemos renunciar a cambiar leyes injustas mediante la resistencia no violenta: actuar como si fuéramos libres también nos hace, cada día, un poco más libres”… haciendo un “grito a la esperanza contra la resignación y la frustración”. Si los que aún mantienen en alto la esperanza se movilizan y actúan, arrastrarán tras de sí a los resignados cambiando todo el ambiente político de una subjetividad de derrota hacia una de esperanza, abriendo nuevamente un nuevo ciclo político de luchas importantes. Pero si todos perdemos la esperanza, no abra otra cosa que resignación ante la derrota. Pero esta resistencia que afirma la esperanza sobre la resignación no surgirá espontáneamente, hay que organizarla en el plano de la desobediencia civil y de los objetivos políticos. Como decía un viejo sabio ruso: las revoluciones no se hacen, se organizan. El dilema no es otro que “Junqueras vs. Cuixart”. Una cosa es tomar pausa para diseñar una estrategia que partiendo del 1ro de octubre diseñe una estrategia de liberación y otra es intentar superarlo sin dar cuenta de la nueva subjetividad post-1ro de octubre, de la nueva verdad, de la nueva situación o ciclo que se abre a partir de lo sucedido el 1ro de octubre. Es desde la “esperanza” y “lecciones” que abrió el 1ro de octubre que hay que pensar el nuevo ciclo y no desde la “derrota” del 1ro de octubre. Moderar desde el “todo o nada”, es un paso positivo. Pero no se trata de moderar desde la derrota sino desde la nueva verdad del acontecimiento. Para eso hay que tener claridad sobre lo siguiente: ¿Cual es la estrategia para ir desde donde estás hoy hacia donde quieres llegar? ¿Y cómo realizas el objetivo de a donde quieres llegar? ¿Y cual es el eje sobre el que vas a organizar para promover la ruptura con el régimen? ¿Independentistas vs. no/independentistas? ¿Anti-capitalistas va. Capitalistas? ¿Soberanistas vs no/soberanistas? ¿Republica vs. Monarquia? ¿Izquierda vs. derecha? ¿Imperio vs nación? Todas esas preguntas apuntan a las diversas contradicciones del proceso. Pero de todas esas contradicciones ¿cual es el eje que constituye la contradicción principal y que articula hacia la ruptura con el régimen a todas las otras contradicciones del proceso?”

A continuació, podeu veure el vídeo de la intervenció sencera:

L’interessant llibre coordinat per Ignasi Bernat i David Whyte recull una serie d’article, molts dels quals compartim a través dels enllaços següents:

· Catalunya, postfeixisme i soberania popular, d’Ignasi Bernat i David Whyte.

· Aprendre les lliçons de la rebel·lió a Catalunya, de Ramón Grosfoguel.

· La sobirania popular i nacional a Catalunya i a Europa, de Costas Lapavitsas.

· Un país de lluites compartides, de Jordi Cuixart

L'entrada Junqueras Versus Cuixart: la intervenció de Ramón Grosfoguel a la presentació de ‘El mon ens mira’ ha aparegut primer a Pol·len Edicions ✹.