María Reimóndez (Lugo, 1975) és doctora en Traducció i Interpretació, traductora i intèrpret, escriptora i activista gallega. Com a escriptora, María Reimóndez ha conreat tots els gèneres, tot i que és coneguda principalment com a novel·lista.
La seva obra inclou més de quaranta títols publicats, molts dels quals han estat reconeguts amb premis com el Premio Xerais 2014 per Dende o conflito, el Premio Frei Martín Sarmiento en dues ocasions, el Premio Johan de Carballeira per Galicia en bus, o el I Premio Pinto e Maragota a la diversitat sexual i de gènere per Cobiza (2021), així com el Premio Jules Verne 2023 per Furia (2023). Les seves obres han estat traduïdes a l’italià, el francès, el castellà, el català i el tàmil. Ha impartit conferències en nombroses universitats d’arreu del món, centrant-se principalment en temes relacionats amb la traducció, l’hegemonia lingüística, els feminismes, les teories decolonials i els enfocaments LGTBIQ+.
Reimóndez és també fundadora de l’ONG de cooperació feminista Implicadas no Desenvolvemento (1998) i de l’Asociación Galega de Profesionais da Tradución e da Interpretación (AGPTI) (2001
Amb Pol·len edicions ha publicat La casa de l’amo / A casa do amo
Fotografia de Pablo Vázquez