INTRODUCCIÓ
Simona Cerri i Adrià Vilajoana, arqbag cooperativa d’arquitectura
A los cinco o seis años, los niños empiezan a negociar las reglas de los juegos en lugar de tomarlas como dadas […].
Cuanto mayor es la negociación, más fuerte es la vinculación recíproca de los niños en la práctica de un juego.
Richard Sennett
Fins on són revisables els models hegemònics establerts? A quins interessos responen aquests models i per què? On es prenen les decisions i qui les pren? Com incideixen i impacten en l’arquitectura i l’urbanisme? Hi ha col·lectius que en queden al marge? És un ofici innocu des de l’àmbit social i ambiental? És part activa o passiva en els conflictes socials? Identifiquem espais on podem aportar la nostra veu i criteri? Pot l’arquitectura ser una eina facilitadora en aquest tipus de situacions i processos?
Quan hi ha coses que sistemàticament no funcionen —i les reiterades crisis i emergències latents en són alguns símptomes—, val la pena revi- sar-les en profunditat, col·lectivament i des d’una mirada crítica per transformar-les d’arrel.
En clau de procés i amb l’objectiu d’anar cons- truint accions alineades amb la idea d’una Arqui- tectura Social i Solidària ens interessa estimular reflexions des d’aquesta actitud, explorant aquestes obertament i elaborant preguntes pertinents per revisar les coses i, si s’escau, reformular-les, des de nous prismes, per respondre a necessitats al desco- bert.
El llibre que tens a les mans és el quart volum d’Adobant l’arquitectura, de la sèrie SOSTRES, configurada a partir d’un recull de textos dels treballs de l’assignatura optativa Organització Cooperativa i món professional. La cooperativa d’arquitectura arqbag i l’editorial Pol·len Edicions, en companyia d’una àmplia constel·lació d’entitats i cooperatives de l’Economia Social i Solidària (ESS), impartim aquesta assignatura des de fa quatre anys a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de
Catalunya (UPC), amb l’objectiu d’integrar l’ESS i l’arquitectura en l’activitat curricular.
A Adobant l’arquitectura IV, com en les publi- cacions anteriors, trobareu articles d’algunes de les convidades que han vingut a l’assignatura o que hem visitat durant el curs, juntament amb els treballs finals de l’alumnat. L’optativa pretén seguir construint vincles i relat col·lectiu al voltant de la idea d’Arquitectura Social i Solidària, i aquest cop, l’hem articulada a partir de quatre eixos temàtics.
Aquestes quatre temàtiques de fervent actuali- tat —territori i béns comuns, habitatge, intersec- cionalitat i ofici— esdevenen objecte de reflexió i debat en el marc acadèmic i professional, i busquen estimular una actitud, una mirada i un pensament crítics amb vocació transformadora.
El curs l’hem estructurat al voltant de tres espais d’aprenentatge complementaris, com ja havíem fet anteriorment:
- Lesconverses,ambsessionsdecaràctermésteòric amb convidades i visites a projectes i experiències reals, en un format plural amb veus de diferents disciplines i experteses per parlar en clau d’ESS sobre temàtiques que travessen l’arquitectura.
- El taller, on s’han desenvolupat els treballs de l’alumnat, que han proposat els temes d’interès connectats als eixos del curs, amb l’objectiu de generar coneixement a partir de casos d’estudi; han pres com a referència la metodologia de la investigació social qualitativa, mitjançant entre- vistes a persones implicades, de forma diversa, en els temes treballats, i les han combinat amb bibliografia complementària.
- La publicació, que incorpora els articles de les estudiants, acompanyats de textos d’algunes de les convidades del curs, professionals actives en diferents àmbits d’expertesa i vinculades a diferents projectes de l’Economia Social i Solidària, a fi que una part dels processos, reflexions i pensaments generats durant el curs puguin transcendir l’aula, per capil·laritzar i compartir coneixement com a eina de transfor- mació social.
En aquesta edició, hem pogut explorar un format híbrid de classe, en el qual s’han combinat el desenvolupament d’una primera part del curs més pausada i exploratòria amb les visites, xerrades i converses; i una segona part de taller que durava una setmana seguida, per desenvolupar la recta final dels treballs en clau més immersiva.
De manera complementària i incidint de ple en dos dels eixos proposats, hem tingut el privilegi de poder gaudir d’una sessió inaugural del curs sota el títol «Urbanisme decolonial, justícia espacial i dret a la ciutat», de la mà de Fabian Villegas, que ens ha apropat situacions d’opressió i desigualtats que operen en el Sud global però que tenen molts paral·lelismes i moltes relacions amb realitats geogràfiques més properes.
En el tancament del curs, hem pogut escol- tar Xosé Antón Araúxo i conversar amb ell sobre «La propietat i la gestió comunitària dels montes veciñais en mancomún de Galícia»; Araúxo ens ha parlat de realitats molt potents —sovint silen- ciades i que van més enllà de la dicotomia públic o privat— que existien i existeixen i que val la pena conèixer, cuidar i fins i tot recuperar. Ambdós convidats ens han obsequiat també amb articles en aquesta publicació.
Temàtiques i format
La conversación es la actividad más humana —y humanizadora— que tenemos […]. Es donde desa- rrollamos nuestra capacidad de empatía. Es donde experimentamos la alegría de que nos escuchen, de que nos entiendan. Además, la conversación promue- ve la autorreflexión, esas conversaciones con nosotros mismos que son el pilar del desarrollo temprano y que continúan a lo largo de nuestra vida.
Sherry Turkle
Aquestes converses han esdevingut espais de trobada que han permès construir atmosferes properes, convidant a l’escolta i al diàleg, i posant també l’accent en el valor d’abordar les necessitats, els conflictes i la quotidianitat des d’una aproxima- ció col·lectiva.
Els articles del llibre fan referència als quatre eixos temàtics al voltant dels quals s’ha desenvolu- pat el curs. Llistem tot seguit els eixos i les entitats convidades a les converses:
1.Gestió del territori, patrimoni i béns comuns, amb La Titaranya de Valls, la Fundació Emprius i La Rural de Collserola.
Per entendre com des dels diferents projectes es planteja l’arrelament i la cura del territori i de quina manera aquests col·laboren en la gestió i la recuperació del seu entorn; com posen en pràctica mecanismes per aconseguir sòl comu- nitari en un nucli urbà; i com desenvolupen un treball de conceptualització i d’estratègies orientades a construir una cultura comunal a través d’experiències concretes de nous models de convivència, producció i patrimoni comunal rural.
2. Accés a l’habitatge i dret a la ciutat, amb l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, el Sindicat de Llogateres i La Dinamo.Per poder elaborar una aproximació al tema des de diferents agents i àmbits d’acció complemen- taris. Es destaquen algunes dades per dibuixar el context, les lluites col·lectives per a la reivindica- ció i la defensa de drets actualment segrestats, i també algunes alternatives tangibles i transfor- madores per recuperar-los.
3. Urbanisme interseccional, amb La Tregua, Mujeres Unidas Entre Tierras i Col·lectiu Punt6. Per contextualitzar l’urbanisme decolonial i antiracista, incorporar la perspectiva de les cures a través de les vivències personals de col·lectius de dones migrants que es desplacen des de la perifèria cap al centre de Barcelona per treballar i aterrar aquestes mirades mitjançant propostes concretes de projectes d’urbanisme feminista, sobre l’espai públic i la mobilitat.
4. Aproximacions a l’ofici d’arquitectura i l’urbanisme, amb les cooperatives Celobert, arqbag, Estel i MMMU.
2. Accés a l’habitatge i dret a la ciutat, amb l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, el Sindicat de Llogateres i La Dinamo.
Per poder elaborar una aproximació al tema des de diferents agents i àmbits d’acció complemen- taris. Es destaquen algunes dades per dibuixar el context, les lluites col·lectives per a la reivindica- ció i la defensa de drets actualment segrestats, i també algunes alternatives tangibles i transfor- madores per recuperar-los. Per compartir entre l’alumnat i una petita constel·lació de professionals actives reflexions sobre la professió, amb l’objectiu d’identificar i compartir dificultats, oportunitats, mancances i reptes, per construir i socialitzar una mirada crítica al voltant del nostre ofici i l’activitat professional.
Infraestructura social i col·lectiva, vincles entre l’ESS i l’Arquitectura
Internet se ha convertido para los jóvenes en una infraestructura social fundamental porque los hemos privado injustamente de otros lugares donde establecer vínculos significativos. Como no constru- yamos espacios físicos donde la gente pueda disfrutar de la compañía de los demás con independencia de su edad, clase, raza o etnia, nos vamos a ver todos igual de limitados.
Eric Klinenberg
El nou format de l’assignatura ha permès trans- cendir les parets de l’aula de manera recurrent. Hem visitat diferents indrets de l’Àrea Metropolitana de Barcelona —Collserola, el barri de Sants de Barce- lona, l’Hospitalet i Sant Cugat del Vallès—, cadas- cun amb una idiosincràsia territorial i identitària pròpia. Alhora, l’àmbit d’actuació del conjunt dels projectes convidats amplifica l’abast d’incidència i la diversitat de les experiències, ja que han partici- pat també en aquesta edició iniciatives de Valls i de la Catalunya més rural.
Al nostre entendre, tots els llocs que ens han acollit en el desenvolupament de l’assignatura comparteixen un denominador comú en menor o major mesura, i és la seva condició d’infraestructura social, en tant que espais de trobada, d’interacció i de sociabilitat. Són espais públics, cooperatius i comunitaris, que vetllen per donar respostes a necessitats reals i col·lectives, oberts o permeables a la ciutadania, i que afavoreixen que les persones es puguin reunir i puguin compartir aliments, infor- mació, vincles, reptes, experiències i aprenentatges, per posar-ne alguns exemples.
La Rural de Collserola desenvolupa un projecte agroalimentari del sector primari i combina l’activitat productiva i la convivència col·lectiva a través de la gestió i la cura del territori enmig del parc de Collse- rola, amb la recuperació i la rehabilitació de patrimo- ni mitjançant l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
El Bloc4, al barri de Sants de Barcelona, és un espai d’iniciativa público-cooperativa, un node de centralitat i confluència del cooperativisme a Barce- lona que acull l’Ateneu cooperatiu de Barcelona (Coòpolis) i moltes entitats i iniciatives de la ciutat, així com agents diversos de l’ESS i el cooperativis- me, com la Confederació i la Federació de Coope- ratives de Treball de Catalunya. Alhora, aquesta infraestructura col·lectiva fa acompanyament, com a incubadora, a noves iniciatives. És un edifici que es va inaugurar fa poc més d’un any i que té vocació d’esdevenir un pol de referència sobre cooperativis- me d’abast europeu.
L’Espai Pomezia és la seu de La Florida s’aveïna, la Comunalitat urbana de l’Hospitalet. En compan- yia també de l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet, i des de la proximitat amb el barri, la seva gent i a peu de carrer, ens van brindar un espai acollidor per conversar plegades i ens van acompanyar a realit- zar una passejada exploratòria pels racons de la vida quotidiana.
I finalment, l’ETSAV, la universitat d’arquitectura de la UPC a Sant Cugat del Vallès, situada en un enclavament amb un teixit molt resi- dencial, amb pocs serveis i força aïllat del bullici de l’activitat urbana. Tanmateix, la universitat acull el pol cooperatiu de La Politja i part de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental, conjuntament amb Sabadell i Terrassa. Si bé l’ús majoritari és la docència i l’accés és força restringit, es tracta d’un equipament públic de la ciutat que, paulatina- ment, manifesta la voluntat d’explorar un caràcter més permeable i obert a la comunitat contígua i al conjunt de la ciutadania en general, durant tot l’any i de manera més continuada.
Creiem que les pràctiques d’una Arquitectu- ra Social i Solidària han de contribuir a construir i articular espais i infraestructures d’aquest tipus, comunitàries, properes i accessibles, generant atmosferes i habitabilitats confortables i acolli- dores, posant en valor la diversitat com a riquesa (d’usuàries, activitats, ambients,… ) i l’accent en les necessitats col·lectives de les persones i els barris.
I desitgem que les reflexions que sorgeixen en aquest curs i que recollim en aquests textos que a continuació us compartim puguin esdevenir espur- nes que encenguin noves oportunitats de pensa- ment.