L’Eriçó s’ha despertat

15,00€

L’Eriçó s’ha despertat. De l’èuscar al feminisme i del feminisme a l’èuscar

En la xarxa de poder de la societat, configurada per la distribució del prestigi, els privilegis i els drets, estan en joc tant la normalització del basc com la igualtat de gènere. Ambdues són filles de la dominació i, per això, constitueixen espais d’empoderament i d’adquisició de poder, tant individualment com col·lectivament, així com àmbits des dels quals actuar en favor d’una societat més igualitària i habitable.
A més, sabem que llengua i gènere s’entrecreuen, que les tries lingüístiques passen per la construcció de gènere i viceversa. Per això, aquest llibre explora el camí cap a l’encreuament i l’aliança entre l’àmbit del basc i el feminisme.
Podem fer aquesta mateixa reflexió en el cas del català?

Un llibre de Lorea Aguirre i Idurre Larrañaga,
Traduit al català per Irati García

Autoria: Lorea Aguirre i Idurre Larrañaga
Traducció: Irati Garcia
Llengua: català
ISBN: 978-84-10255-64-7
Edita: Pol·len edicions
Any: 2026
Pàgines: 132
Col·lecció: D-fracciones
Gènere: Assaig
Format: 15×21 cm rústega
Petjada de carboni (CO2 eq.): 475 La petjada de carboni d’aquest exemplar és equivalent a la petjada emesa per Google durant
0,95 mil·lisegons d’operació
PVP: 15

L’Eriçó s’ha despertat. De l’èuscar al feminisme i del feminisme a l’èuscar

Avui, ser dona i ser euskaldun continuen sent vies de marginació. En la xarxa de poder de la societat, configurada per la distribució del prestigi, els privilegis i els drets, estan en joc tant la normalització del basc com la igualtat de gènere. Ambdues són filles de la dominació i, per això, constitueixen espais d’empoderament i d’adquisició de poder, tant individualment com col·lectivament, així com àmbits des dels quals actuar en favor d’una societat més igualitària i habitable.
A més, sabem que llengua i gènere s’entrecreuen, que les tries lingüístiques passen per la construcció de gènere i viceversa. Per això, aquest llibre explora el camí cap a l’encreuament i l’aliança entre l’àmbit del basc i el feminisme.
Podem fer aquesta mateixa reflexió en el cas del català?