La casa de l’amo
A finals dels anys setanta, l’escriptora feminista negra lesbiana nord-americana Audre Lorde resumia la seva crítica al feminisme blanc amb la famosa frase: «Les eines de l’amo mai no desmantellaran la casa de l’amo». El seu missatge encara ressona avui en diferents moviments suposadament transformadors, en què es deixa de banda una crítica en profunditat a les estructures colonials i racistes, a les «eines de l’amo».
Galícia en general, i la literatura gallega en particular, ocupen un interessant espai intermedi, atès que, d’una banda, se situen en una posició no hegemònica en determinats àmbits, però, de l’altra, continuen essent una nació i un sistema literari formulats des dels fonaments de la blanquitud i la continuïtat colonial.
La casa de l’amo ofereix una panoràmica de les teories decolonials i antiracistes amb l’objectiu d’aplicar una mirada crítica a diversos textos que ens interpel·len i ens conviden a transformar els fonaments de la casa, de manera que totes les persones hi puguem trobar aixopluc.
Esperem, així mateix, que aquesta mirada al panorama gallec inspiri una reflexió semblant sobre el panorama català.
«Una invitació a reflexionar sobre les nostres pràctiques colonials i racistes, com a lectores i com a autores.»
Susana Sánchez Aríns, A Sega, Plataforma de Crítica Literària Feminista.
«Una panoràmica rica, evocadora i rigorosa de les teories postcolonials i decolonials aplicades al context literari gallec, presentada de manera accessible per a persones no especialistes».
Catherine Barbour, Revista Huellas
María Reimóndez
Escriptora, traductora i activista galle- ga, autora de més de quaranta llibres i guanyadora de nombrosos premis lite- raris. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües i destaca pel seu com- promís amb l’hegemonia lingüística, els feminismes, les teories decolonials i els enfocaments LGTBIQ+.
Traducció al català de Sebastià Portell