Text per les persones adultes que acompanyin la lectura (que podreu trobar al final del conte)

Eduard O. Wilson, el mirmecòleg que estava enamorat de les formigues

Quan tens nets i netes t’adones que, d’una forma innata, hi ha una predisposició dels infants, des dels més petits a les més grans, a observar amb astorament la vida i els processos naturals, i entre ells, les formigues. El sentit de l’astorament creix en la mesura que anem aprofundint en el coneixement i el misteri que comporta l’observació i estudi de la Natura.
D’això Edward O. Wilson en diu «biofília», una altra paraula ben bonica. Aquest gran científic, naturalista i mirmecòleg -estudiós de les formigues-, també es sorprenia cada vegada que trobava una nova varietat de formiga i, durant la seva vida, va arribar a trobar més de tres-centes espècies diferents.
Per què les formigues l’impressionaven tant?
Les formigues són l’insecte viu més abundant de la terra. Es creu que hi ha al voltant de deu mil bilions d’individus (10,000,000,000,000,000.) I el seu pes en quilos és superior al pes de tota la humanitat. Hi ha 9.500 espècies estudiades diferents i s’estima que la seva experiència de vida en el planeta Terra és de l’ordre de cent vint milions d’anys.
Les formigues són especials per com viuen i com es relacionen. Tenen un sistema de comunicació i relació entre elles a través de senyals químics, les feromones. El cos de les formigues és com una bateria de glàndules plenes de compostos semiòtics que serveixen per realitzar les comunicacions entre elles i que arriben a comunicar diferents estats i necessitats: perill, menjar, dispersió, «segueix-me», «soc amiga»…, i tot això, a partir de l’emissió d’olors i de fragàncies.
Les formigues tenen un sistema d’organització basat en la cooperació per la vida. Fa uns seixanta milions d’any, es van convertir en els insectes numèricament més abundants del planeta, ja que tot i la seva dimensió petita, en ser un animal eusocial, col·laboren entre si, es cuiden les unes a les altres, cooperen amb una divisió de feines repartides entre elles, i constitueixen unes colònies, talment com ciutats, on comparteixen amigablement la vida.
Com ja hem dit, s’han analitzat i estudiat moltes espècies de formigues i moltes que encara no ho són, i de les estudiades s’han descobert verdaderes meravelles. Per exemple:

• Les formigues citronelles, que viuen en els troncs podrits, s’organitzen en grups de treball diferenciats i es comuniquen a través d’una olor a llimona.
• La saúva és una formiga talladora que és molt abundant als tròpics i que amb les seves pinces trosseja les fulles i les flors i les prepara per portar-les al niu. El camí que fan està impregnat per un núvol d’una fragància afruitada que les orienta fins al niu, on emmagatzemen les fulles.
• L’odontomachus posseeix les mandíbules mes ràpides que qualsevol altre moviment animal; el temps que tarden a tancar la mandíbula és d’un terç de mil·lisegon.
• Les recol·lectores tenen una divisió de feina entre elles que els permet preparar horts de fongs i cultivar-los per després alimentar-se a l’hivern.
• Les larves de les teixidores segreguen uns fils de seda que les adultes, amb un ball rítmic semblant a un tango argentí, van enrotllant i utilitzen per segellar les cavitats on guarden els aliments i, així, protegir-los de les humitats
• Les arrieres, quan troben un aliment desitjable, produeixen una vibració que és captada a una distància de quinze centímetres per part de les altres que també es posen a cantar i envolten la fulla desitjada, la trossegen i la preparen per a recol·lectar-la.

Les formigues, com d’altres espècies, són extraordinàriament importants per al manteniment de la Biodiversitat: escampen llavors, les conserven durant les estacions fredes, són aliment de la cadena tròfica i generen residus útils per a d’altres espècies. Sense formigues el món estaria veritablement en perill.
Mirar i observar les formigues és una de les meravelles de la humanitat. E. O. Wilson deia que podia passar-se la vida només contemplant un arbre en descomposició ple de formigues: «L’emoció que sent el meu cor és insuperable». Som humans, en part per la nostra manera d’associar-nos als altres organismes vius, però és des de la humilitat com podem aprendre, i podem apreciar i protegir les formigues i la vida en tot el planeta.

Àngel Panyella Amil