Introducció a Una altra Floresta és possible

INTRODUCCIÓ

“Els temps de l’administració no són els temps del poble”. Amb aquesta frase, l’estimat Ramon Borda posava de manifest com és d’important per a una comunitat marcar el ritme dels esdeveniments, especialment en la relació dialèctica que es té amb l’entorn. Pel que fa a la gestió de la cosa comuna, això incloïa la necessitat de marcar el temps en la relació amb l’administració local com a autoritat políticoadministrativa més propera a la ciutadania.
És tan important intentar marcar el temps dels esdeveniments com assegurar el llegat de les petites o grans fites que hem assolit com a comunitat. Si no ho fem així, estarem condemnats a repetir els passos de nou una vegada i una altra. El Ramon era perseverant quan recordava a qui volia escoltar, quan recordava la importància del Pla Director de la Floresta del 2009, una fita feta amb consens veïnal però que va ser ignorada en part per l’administració local. Estem parlant també, per tant, de la memòria, de la nostra memòria col·lectiva.
Aquest és un dels motius per l’elaboració d’aquest llibre, la preservació de la memòria com a forma d’identitat col·lectiva i la seva projecció cap al futur. Es tracta d’una obra coral que ha estat participada per part d’una trentena de veïnes i veïns.
Els darrers anys s’han engegat a la Floresta unes dinàmiques que han sacsejat una població que semblava somorta, malgrat la seva dinàmica històrica, però que s’ha tornat a alçar amb força i amb ganes de prendre les regnes del seu destí. Unes dinàmiques que comparteixen un esperit socialment crític alhora que reivindiquen allò que és comú com a eix de construcció col·lectiva.
En el llibre calia explicar què estava passant però des de la consciència que no hi ha res que no s’entengui sense la necessària mirada enrere, per saber qui hi era abans que nosaltres, què pensaven del barri i com van abordar els problemes del seu moment. Aquesta necessitat de mirar enrere i de conèixer el territori demanava contemplar alguns capítols d’introducció a la Floresta que ajudessin a posar en context l’actualitat. Això passava també per fer una mirada als antecedents de les iniciatives veïnals a la Floresta i descobrir que és un barri que s’ha fet picant pedra des dels seus inicis. Des del semàfor de la Plaça del Centre, la primera escola bressol, passant per l’arribada del bus a l’escola i la calefacció del pavelló esportiu són exemples d’un fil conductor en una lluita veïnal que mai ha abaixat la guàrdia. Hom podria pensar que l’administració municipal d’ofici poc ha fet a la Floresta. Saber-ho no pot decebre ningú i en canvi posa en valor la força col·lectiva de les dones i els homes de la Floresta, els d’abans i els d’ara.
El capital social que aportava i aporta el barri el conformen un seguit d’associacions i d’iniciatives que ajuden a reforçar la consciència d’identitat d’una comunitat florestana: la cultura, els mitjans al barri, l’organització dels joves, l’organització de la gent gran, l’educació i l’esport, les famílies de l’escola, les plataformes reivindicatives, els models alternatius de l’habitatge, etc., eren i són presents a través del Senglar Cultural, l’Agrupament Escolta de la Floresta i l’Assemblea de Joves, l’Espai +60, l’Olimpyc, l’Associació de Familiars de l’Escola, l’Assemblea d’Indignats i la Floresta Parla, la masoveria urbana, etc… El punt de partida era, per tant, immillorable i es tractava de teixir complicitats entre persones i col·lectius que feien i fan bandera del compromís i la participació col·lectius com a eines de transformació social. Explicar-ho, per tant, és d’obligat compliment.
Durant molts anys els plenaris del Consell de Barri de la Floresta eren espais de queixa i confrontació entre veïnes i veïns amb responsables de l’administració. La sensació d’inutilitat barrejada amb la sensació d’impotència convertien un espai de participació, com formalment era el Consell de Barri, en una realitat força allunyada del dia a dia del veïnat. Trencar aquesta dinàmica ha estat un dels principals reptes, sobretot perquè no estava escrit que no es pogués fer d’una altra manera. Les eleccions municipals del 2015 que donarien uns resultats que afavoririen la candidatura de la CUP a la Floresta i la pèrdua de la majoria absoluta de CiU van significar la possibilitat real d’ocupar un espai institucional per posar-lo al servei de la gent del barri. Amb el temps surarien les limitacions d’un Consell de Barri que responia a una lògica de participació tutelada per l’administració i que toparia amb una dinàmica d’apoderament veïnal que creixia i es consolidava a la Floresta.
Alguns capítols estan dedicats a explicar com es va fer, com es va construir un espai de participació realment més participatiu i com es va evidenciar que el que feia moure els florestans i les florestanes no eren només els temes relacionats amb l’asfalt. Una nova estructura del Consell de Barri eixamplava els àmbits de treball cap al medi ambient, l’educació de barri, un urbanisme més social, el patrimoni i la memòria tan material com immaterial, la cultura com a instrument d’integració i de creixement col·lectiu, sense oblidar els temes relacionats amb la mobilitat i la via pública.
La història recent del nostre país i de manera especial els avatars relacionats amb la lluita pel dret a l’autodeterminació de Catalunya van articular una xarxa de veïnes i veïns que va néixer el dia 1 d’octubre de 2017 quan centenars de persones van respondre a la crida a la defensa de les urnes. Aquell dia la Floresta es va conjurar per defensar la República Catalana. Cadascú amb les seves raons, cadascú amb les seves contradiccions, les veïnes i veïns van demostrar el seu coratge i el seu compromís amb la llibertat. Aquell dia, com diu l’estimat Jordi Borràs, fou un dia que durarà anys. No hauria d’estranyar a ningú la resposta florestana a la convocatòria de vaga general del dia 8 de novembre d’aquell any contra la repressió i per la defensa de la república. Una repressió que cauria també sobre setze veïnes i veïns que serien cridats a declarar en la causa oberta contra l’independentisme.
El llibre té espai també per parlar de la mirada dels mitjans sobre el barri a través de professionals que amb la seva tenacitat s’han guanyat l’estima i el respecte del veïnat. L’altra cara d’aquesta mirada són una selecció d’articles d’opinió escrits a la Floresta i sobre la Floresta, la majoria publicats en els darrers cinc anys, a través dels quals es pot resseguir el procés d’apoderament que s’ha viscut a la Floresta.

El llibre que teniu a les mans recull un seguit d’experiències d’apoderament de la gent de la Floresta, un apoderament que vol fer palès que una altra Floresta és possible, que les realitats, tot i ser complexes, acaben per foragitar els prejudicis i ens recorden la força i el poder d’un poble organitzat.

Llegiu el Pròleg de Maria Dolors Sabater.

Llegiu la Presentació de Joan Subirats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada