Introducció 

Pel·lis a l’aula. Cinema per a la transició ecosocial

Benvingudes i benvinguts a Pel·lis a l’aula, de l’editorial Pol·len, dins la col·lecció Producció Neta. És el quart llibre que publiquem de la sèrie Agroecologia escolar (Espinet et al., 2020; Llerena & Espinet, 2017). Potser us semblarà estrany trobar un llibre sobre com el medi ambient queda representat en les pel·lícules en una sèrie sobre agroecologia. Però us donarem una explicació senzilla: l’alumnat i el professorat poden fer servir les pel·lícules com a eina per fer educació ambiental. Alhora, l’agroecologia escolar es pot enriquir del treball a partir de pel·lícules: ho expliquem en els capítols I i VI. Com veieu, al títol hem apostat per usar l’abreviatura pel·lis.

Hi ha poc escrit específicament sobre cinema i medi ambient o natura. La nostra necessitat se centra en les educadores i el professorat que utilitzen el cinema a classe, però pensem que l’obra pot generar interès en altres àmbits també. Creiem que qui tingui un tros de cor posat en el medi ambient i un altre en el cinema (o qui prefereix no saltar-se el «plaer» de veure pel·lícules que no suporta per saber què diuen de l’entorn), pot trobar útil aquest llibre.
Jean-Michel Valantin (2008) ha escrit un llibret magnífic sobre les pel·lícules bèl·liques, enfocat en el cinema de Hollywood i la seva relació amb l’exèrcit nord-americà. No va de medi ambient, sinó que més aviat ens ajudaria en l’educació per a la pau (però tot ha de ser la mateixa educació, no?). L’autor s’endinsa en el rerefons social i econòmic de la relació de Hollywood amb el bel·licisme i amb les armes: argumenta que aquest vincle es reflecteix en els arguments, en els pressupostos i en els efectes especials de les pel·lícules, especialment les clàssiques (posteriors a les guerres mundials).

Jon Illescas (2015) ha estudiat profundament el món del videoclip. Sens dubte, és necessari entendre aquests contextos de la indústria cultural, que marquen molt el que passa després a les pantalles.
Segurament coneixeu el test de Bechdel , adequat per detectar la bretxa de gènere en les pel·lícules. Consta de tres preguntes: 1) si al llargmetratge surt més d’una dona amb nom i cognom(s), 2) si aquestes dones parlen entre elles, i 3) si parlen d’alguna cosa que no només siguin homes. Sorprèn la invisibilitat de la dona en les pel·lícules més taquilleres.

Un altre llibre que volem celebrar és un de Camil Ungureanu (2020) en el qual s’expliquen els vincles entre el cinema i la política. Quan el vam acabar de llegir, vam decidir escriure el llibre que teniu a les mans. El seu treball és el que més s’apropa al nostre tema; en aquest cas, ens parla de Jocs de trons i de distopies.

Molts altres llibres (d’autors com ara Mark Fisher o Slavoj Žižek) fan servir les pel·lícules com a reflex de l’imaginari de la nostra societat, i, per tant, els arguments d’aquestes són dignes d’anàlisi.

Hi ha molt per descobrir. Aquí navegarem pel que significa el medi ambient o la natura en diferents pel·lícules: acostuma a estar de fons, d’escenari, més que com a argument principal, encara que l’estat del planeta sigui realment important en relació amb la trama d’alguns gèneres de pel·lícules (catastrofistes, de ciència-ficció, etc.).

Què vol ser, doncs, aquest llibre? Té una primera pretensió: reproduir el fet d’estar en una tertúlia amb cafè i amistats on et fan recomanacions de pel·lícules, mentre parleu de medi ambient. A més a més, pretén ser una reflexió per provar d’enriquir l’educació ambiental i, més concretament, per donar algunes eines de treball.

Aquest llibre té molt a veure amb el treball que hem desenvolupat, en els darrers anys, a la Universitat Autònoma de Barcelona i al municipi de Sant Cugat del Vallès, al voltant de l’Agroecologia escolar. El fet d’emprar pel·lícules com a eina pedagògica va començar fa temps i ha implicat professorat d’instituts de secundària, de l’Escola d’Art de Sant Cugat, i d’altres entitats, com ara MEL Educació Ambiental, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, i la Universitat Internacional de la Pau. Més tard, l’alumnat de Ciències Ambientals i Biologia de la UB i la UAB van fer també contribucions, així com el grup de lectura d’Ecologia Política de Cal Temerari de Sant Cugat del Vallès.
Per començar, en aquest llibre hem volgut traduir al català un text d’Enrique Martínez-Salanova Sánchez en què l’autor s’explica la importància del cinema en la protecció del medi ambient. D’aquesta manera, us volem animar a apropar-vos al seu lloc web , tan interessant pel que fa al tema que ens ocupa. L’Enrique va néixer a Logroño, La Rioja, el 1942. És professor, pedagog, antropòleg i tecnòleg de l’educació, educomunicador i dibuixant. Dirigeix la revista Aularia. Ens ha semblat una magnífica manera de començar aquest llibre, i li volem agrair moltíssim que ens acompanyi.

El capítol I, escrit per Germán Llerena del Castillo, parteix de l’Agroecologia escolar , per plantejar el tractament de les pel·lícules més taquilleres sobre el medi ambient, i fa especial menció dels temes alimentaris. El text s’endinsa en la història de la mirada de les pel·lícules sobre el medi ambient, i prova de seguir la història ambiental, els plantejaments de l’economia ecològica i l’ecofeminisme. El capítol intenta aportar eines de treball en el camp de l’Agroecologia escolar, i per això clou aportant unes idees per enriquir el treball educatiu de transformació del sistema alimentari escolar amb ajuda de les pel·lícules. El capítol, que segurament és més útil per a secundària que per a primària, també s’ajuda dels interessants plantejaments de Carles Anguera Cerarols (2012) sobre el treball amb el concepte de futur .

El capítol II, elaborat per Jaume Enciso Cachafeiro, fa un recorregut sintètic sobre l’evolució del paper del medi ambient en les principals obres de l’univers Disney (ara Disney+): des de la «traumàtica» escena de la mort de la mare de Bambi cap al 1942, fins a apostes més arriscades on la crisi climàtica té un rol significatiu en la trama, com ara a Vaiana o a Raya i l’últim drac. Durant bona part del segle XX l’entorn natural era part de l’«atrezzo ambiental» a través del qual els personatges humans (o la fauna humanitzada) recorrien el viatge de l’heroi particular. En canvi en ple segle XXI, arran de la generalització i de la globalització de la crisi o emergència climàtica, tant l’escassetat de recursos com l’impacte que l’entorn natural té sobre els personatges han enriquit les històries del monstre Disney i, alhora, n’han incrementat exponencialment la utilització com a recursos educatius.
El capítol III, escrit per Miquel Cubero Benet i Germán Llerena del Castillo, centra l’atenció en un tema clau de la situació d’emergència ambiental actual: l’energia. Comença amb advertiments sobre l’educació ambiental: els continguts habituals de la mateixa estan obsolets perquè es focalitzen en el reciclatge i l’eficiència, i, en canvi, la situació energètica actual és molt més preocupant. Per acabar, analitza el discurs energètic de diverses pel·lícules taquilleres.

El capítol IV, teixit també per Jaume Enciso Cachafeiro, presenta l’ecoterrorisme com un recurs amb un potencial dramàtic enorme, però que ha tingut una limitada utilització pel col·lectiu de guionistes mainstream. Tant en el cas de profundes històries personals com en aquell de punyents i èticament complexes causes d’activisme ambiental, ens sembla que no han estat explotades per la indústria cinematogràfica de forma completa. De fet, la indústria ha associat el concepte ecoterrorisme a moviments activistes de defensa del territori, com per exemple el Front d’Alliberament de la Terra (FLT) a l’Amèrica Llatina, o a col·lectius de defensa animalistes, especialment el Front d’Alliberament Animal. Casos com ara Okja, Cómo cambiar el mundo (un documental sobre els orígens de Greenpeace) o la saga de documentals de Netflix sobre els poders ocults de la indústria ramadera i pesquera, són tres exemples d’obres cinematogràfiques que presentem com a tastet.

En el capítol V, escrit per Marc Ayats Plana, l’autor parla de Natura (amb majúscula) i no pas de medi ambient. I ho fa molt conscientment, per fer evident que l’aparent sinonímia entre els dos conceptes amaga en realitat una de les raons primordials de l’actual crisi ambiental. Parlar de medi ambient significa, implícitament, no incloure les persones dins la xarxa ecosistèmica. A vegades, s’intenta arreglar això dient que les persones també formem part del medi ambient, cosa impossible, si volem seguir mantenint el significat del concepte. En canvi, si diem que som Natura, això és totalment possible, no estem incorrent en cap contradicció lògica.
Podríem determinar que gairebé en totes les pel·lícules on la presència de la natura té un paper important, aquesta exerceix alguna influència sobre la salut de les persones protagonistes. Tant és si són pel·lícules romàntiques en paisatges evocadors, d’aventures, de l’Oest, de nàufrags en illes exòtiques, de catàstrofes, de protestes proambientals o de la quotidianitat d’una societat camperola… Podríem analitzar, en cada un d’aquests subgèneres, com la natura afecta i es manifesta en els personatges i en la història. Però, en aquest capítol, l’autor se centra únicament en aquelles pel·lícules en què hi ha una decisió per part del/de la protagonista de romandre, anar o retornar a la natura per motius de benestar i salut, entenent salut en un sentit ampli, és a dir, tal com la va definir el 1948 l’Organització Mundial de la Salut (OMS): «un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties» . Posteriorment, l’any 2005, en la Carta de Bangkok, s’hi va afegir la dimensió espiritual: «(…)un concepte positiu i incloent de la salut com a factor determinant de la qualitat de vida, que abasta el benestar mental i espiritual» .

Sempre en el capítol V, veurem també gent per a qui el concepte de «tornar a la natura» no té sentit perquè mai se n’han separat; coneixerem un grup d’infants experimentant el xoc entre la civilització i l’entorn salvatge; coneixerem com són els esperits del bosc i quina relació hi podem tenir; serem testimonis de la lluita entre la raó i l’experiència, i finalment veurem de quines formes la natura pot ser un refugi on escapar del que no ens agrada, sigui d’aquesta societat o de nosaltres mateixos.

El capítol VI, de Laura Calvet Mir i Germán Llerena del Castillo, gira al voltant d’una única pel·lícula: Avatar 2. Aprofitant l’èxit de James Cameron de 2022, les autores reflexionen al voltant de la nostra relació amb l’aigua i de les diverses maneres de plantejar-se la vida que la humanitat desplega en el planeta, més enllà de la capitalista-occidental-patriarcal.

El capítol VII, de Miquel Cubero Benet i Germán Llerena del Castillo, proposa tres activitats escolars amb les quals es prova de mobilitzar el treball amb les pel·lícules en l’àmbit escolar o més en general, en l’àmbit educatiu.
El final del llibre consisteix en la recopilació de les pel·lícules tractades al llarg dels apartats, amb el corresponent enllaç cap a una ressenya de les pàgines més conegudes sobre el tema: Filmaffinity i IMBD.

Un avís
Tingueu en compte que aquí parlem de moltes pel·lícules, i potser no les haureu vist totes. És a dir, que esteu en perill d’espòiler. Així que, abans que res, si us plau, mireu al final del llibre la llista de les pel·lícules tractades (i de les quals fem espòiler), perquè les veieu abans o a mesura que avanceu amb la lectura. No fos cas que sigueu a la muntanya llegint, i no n’hagueu vist encara algunes de les que estripem. Pensem que la situació ideal seria: que feu la lectura entre pel·lícules i documentals, i que, a mesura que us avisem que parlarem d’una determinada obra, atureu la lectura i aneu a gaudir-la. Així, anireu vivint el text tal com l’hem escrit nosaltres: una manera d’anar al cinema, de tornar a veure pel·lícules que ja no recordàveu o de descobrir aquelles que us havíeu escapat de veure en el seu dia.
I, per descomptat, prioritzeu sempre la gran pantalla a les petites. I les crispetes… que siguin ecològiques!

Bibliografia

Anguera Cerarols, C. (2012). El concepte de futur en l’ensenyament de les ciències socials. Estudis de cas a l’educació secundària. [UAB]. https://ddd.uab.cat/record/113133?ln=ca
Espinet Blanch, M., Hosta Cuy, J., Llerena del Castillo, G., & Massip Sabater, M. (2020). Educar en el decrecimiento: una perspectiva necesaria en agroecología escolar. In E. J. Gutiérrez Díez & J. R. Rodríguez Fernández (Eds.), Educación para el Bien Común. Hacia una práctica crítica, inclusiva y comprometida socialmente (pp. 465–479). Octaedro. file:///tmp/mozilla_borax0/EspinetHostaLlerenaiMassip_decreixement.pdf
Illescas, J. E. (2015). La dictadura del videoclip. El Viejo Topo.
Llerena, G., & Espinet, M. (2017). Agroecología escolar. Pol·len. https://pol-len.cat/llibres/agroecologia-escolar/
Ungureanu, C. (2020). Cine y política. Una inmersión rápida. Tibidabo.
Valantin, J.-M. (2008). Hollywood, el Pentágono y Washington. Los tres actores de una estrategia global. Laertes.