Amb aigua d’arròs ens parla de la creació i la fi de l’organització Euskadi Ta Askatasuna; o, almenys, un inici i un final, vinculats a la vida de l’autor. Mitjançant un exercici d’introspecció, Mikel Antza comença aquest assaig personal amb Txabi Etxebarrieta i acaba amb la tieta Luzi. Entremig, deixa lloc a multitud de noms significatius, ressonants o desconeguts de la història del poble basc. El Procés de Burgos és el fil conductor que uneix l’inici i el final, ja que l’autor ha entrevistat algunes de les persones acusades. Teixint els seus testimonis com a teló de fons de la història i, escrivint entre línies amb aigua d’arròs, desvetllarà allò que s’ha hagut de mantenir invisible.
«Aquest és un llibre difícil però necessari. Posa llum a la foscor. Carregat de dades i noms, com correspon a un testimoni d’aquesta naturalesa»
Jordi Montaner Maragall, escriptor
«En les presentacions del llibre, en Mikel definia aquest llibre com a estrany, i jo li feia un matís: millor digues que és especial. Ara, des de la distància, no crec que sigui estrany ni especial, sinó més aviat la narració d’un conjunt de casualitats, decisions i compromisos encadenats que han dut a milers de persones, tot un poble, a llaurar el seu futur»
Garazi Arrula, escriptora i editora de Txalaparta
