Tot era massa fràgil

Tot era massa fràgil, de Rubèn Suriñach, és una novel·la distòpica (hopepunk) que transcorre en dos fils temporals paral·lels. La història comença el 2045 i ens presenta en Miki Batalla, un periodista depressiu que sobreviu, com pot, enmig d’una Barcelona assotada pel canvi climàtic i la crisi energètica, i un règim polític dictatorial que està en guerra, des dels anys vint, amb la guerrilla anomenada la Resistència. El protagonista es troba, de manera fortuïta, la Clara, la seva exparella, que va passar a la clandestinitat quan va començar la guerra, l’any 2025. Ella li demana que la vagi a buscar, que tenen una conversa pendent, li dona un codi indesxifrable i desapareix. La trobada desferma una allau de records dolorosos sobre el passat, i porta la història al 2025. La novel·la presenta un paisatge social inquietant: al 2025, amb l’agudització del conflicte social i la regressió democràtica de l’Estat; i vint anys més tard, amb les conseqüències de l’escalfament global i l’escassetat energètica. A més, explora l’etern debat de l’activisme entre el reformisme i el rupturisme. Amb pròleg d’Alfons Pérez.