Ecobooklab 2021: Després de reduir, calcular i comunicar… compensem localment i amb sentit

Ecobooklab 2021: compensar localment i amb sentit…després de calcular, reduir i comunicar ambientalment

El passat 10 de desembre, vam celebrar les jornades d’Ecoedició Ecobooklab 2021, a la Biblioteca Josep Mestre de Vallvidrera, impulsades per Pol·len Edicions amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, per explorar les opcions de compensació ambiental, dins del marc de l’ecoedició. Jordi Panyella va començar situant els avenços en recerca i pràctica en ecoedició, així com l’aliança amb el segell Llibre Local: en aquest darrer any hem seguit investigant en pràctiques de minimització de l’impacte ambiental, en comunicació ambiental, juntament amb el Centre Tecnològic Leitat; hem fet difusió de l’ecoedició al públic de les biblioteques públiques de Catalunya, a partir de diverses xerrades sobre l’impacte de la lectura, i ens consta que la Generalitat està incorporant clàusules ambientals en les subvencions de la producció de llibres. A Pol·len també hem constatat l’escassetat de paper o cartró a les impremtes i les estratègies de grans grups editorials per no quedar-se’n sense.

L’Ecobooklab va iniciar-se amb la conferència de Joan Buades, titulada Editar sota l’emergència climàtica. El professor va començar amb una anàlisi sobre l’escalfament global: estem vivint les temperaturas més càlides de l’Holocè (els darrers 11.600 anys, és a dir, quan va aparèixer l’homo sapiens). De fet, a la cimera de París els acords voluntaris eren que no se superés l’escalfament de 2 graus; però què vol dir aquesta xifra? “Cal entendre la magnitud del problema: si mirem el darrer milió d’anys entre les glaciacions i els períodes càlids, les variacions de temperaturas no han superat els 7 graus”, va recordar Buades. És un fenomen climàtic excepcional que té a veure amb l’època industrial (sobretot a partir de mitjan s. XX) i amb el fet d’haver pitjat l’accelerador, com evidencia l’impacte de la petjada de carboni. Actualment, ja hi ha 1 quart de persones al món que viuen en zones d’estrès hídric, una situació que anirà a més. Va donar una altra dada: 216 milions de personds podrien ser refugiats ambientals al 2050.

 

Qui són les responsables de l’impacte de carboni? Buades va ser clar: “90 companyies, entre elles Repsol, han generat els dos terços de les emissions”. Alhora, cal tenir en compte que no totes les parts del món tenen la mateixa responsabilitat. Un 50% der la humanitat, la més pobre, produeix un 10% de les emissions. El continent africà, per exemple, és responsable del 4% de les emissions.

I al Mediterrani, què hi està passant? La regió mediterrània s’està escalfant un 20% més que la mitjana global. Buades va mostrar un mapa europeu, amb clar impacte en el turisme: ja no caldrà que de l’Europa central viatgin de vacances a Barcelona (on tindrem la temperatura del Marroc), sinó que als seus països d’origen ja tindran temperatura mediterrània. A Catalunya, en concret, des de mitjan del s. XX la temperatura mitjana anual ha augmentat gairebé 2 graus, un fet que el professor va titllar de “gravíssim”.

Com editar en temps d’emergència climàtica, doncs? Buades va continuar amb propostes encarades a l’edició. Cal localitzar al màxim la producció (evitar les impressions la Xina, per exemple) i reduir el transport. Un cop s’hagin près totes les mesures de reducció, s’ha de compensar, és clar, però “compensar i regenerar no és igual a multiplicar plantacions d’arbres sense pensar”, va recordar Buades. I de fet, per molts arbres que es proposin plantar (va citar l’exemple que la Unió Europea ha anunciat que plantarà 3 bilions d’arbres el 2030) no es compensaran ja les emissions de CO2 que s’han generat fins ara (i que generarem).

Alhora, tot citant un informe del Consell Nòrdic sobre errors en compensació, va emfatitzar la importància de seguir uns principis generals de compensació on integrar-se: “cal tenir un marc generarl que doni sentit”. A banda de contribuir als objectius de preservació de la biodiversitat, cal pensar l’estratègia de compensació dins la trajectòria de territori: i els guanys no poden ser resultat zero, sinó que s’ha de guanyar en termes climàtics, va afegir Buades. I es tracta, com després es va desenvolupar en el marc del taller, de compensar localment i comunicar-ho ambientalment. Una idea que Buades va llançar a Pol·len per tancar la intervenció va ser la d’apadrinar boscos madurs, ja que n’hi ha pocs i cal preservar-los.

L’Ecobooklab va continuar amb el taller participatiu Biodiversitat i bibliodiversitat, amb diverses persones de l’ecosistema del llibre (representants de biblioteques, editorials, ajuntaments, centres de recerca, autores, etc.). El periodista Sergi Picazo (del mitjà Crític) va fer-ne la relatoria, que us oferim tot seguit. Ell mateix va acabar participant del debat i va assenyarl els impactes dels llibres digitals i de l’internet, un tema sovint obviat.

Però bé, us deixem amb aquest tastet periodístic, resumit en el vídeo següent.

Relatoria Per Sergi Picazo

“El llibre més ecològic és el que llibre que no publica mai”. Així començava Jordi Panyella, un dels editors de Pol·len, la jornada de reflexió sobre l’ecologia de l’ecosistema del llibre. “Tanmateix, es pot reduir al mínim possible i, a més, compensar ecològicament l’impacte ambiental negatiu de tots els llibres”, assegurava.

Els onze participants, entre editors, bibliotecaris, estudiants i experts en l’ecologia del llibre, van redundar sobre una sèrie d’idees de forma repetida i, per tant, es pot dir que amb un cert consens. La idea de fons, que va teoritzar en l’inici del taller Joel Armengol, del Centre Tecnològic Leitat, es basava en entendre “el cicle de vida com una eina més per l’ecoedició”. Tal com explicava, “és un cicle tancat, que hauria d’anar de la cuna a la cuna, i serviria per la producció de qualsevol producte”.

 

-Sobre l’impacte negatiu del llibre:

Hi ha un consens en què tot llibre deixa una petjada ecològica -des de la producció de paper fins a la distribució del llibre-. A més, es criticava l’excés de publicació de llibres en quantitats i fins i tot en tirada per cada edició -sovint pressionats per les subvencions que exigeixen un mínim de tiratge-, els llibres produïts o amb materials que provenen de països com la Xina o els llibres, sobretot infantils, que incorporen músiques, cables i piles pel seu consum.

 

El Sergi, de Triangular Edicions, afegia que li resultava complicat a ell, i creu, a una majoria de la població, saber desxifrar entre les editorials amb preocupació ecològica i les que no, en base només a les taules i xifres de la motxilla ecològica de cada llibre. Creu que s’hauria de fer un segell o taules més fàcils d’entendre, i així la gent sabria que està comprant un llibre “ecològic”.

 

-Sobre l’impacte positiu del llibre:

Els llibres, sobretot si donen veu a expressions crítiques, ecologistes i amb sensibilitat social, poden compensar entre cometes el seu impacte contaminant amb un impacte positiu en l’àmbit cultural, educatiu, pedagògic i per a la transformació social. El llibre, com deien molts dels assistents, pot ser altaveu d’idees transformadores que canviïn consciències.

 

Tanmateix, novament, Sergi, de Triangular Edicions, posava aigua al vi perquè dubtava de com les editorials i els autors podien realment saber si un llibre ha tingut impacte social pel canvi sense tenir xifres, ni saber fins on arriben les idees, quins canvis provoquen, etc.

 

Tots els assistents van aportar idees concretes per millorar l’actual ecosistema del llibre i, si és possible, reduir o compensar la petjada contaminant que deixa cada publicació en paper. Alguns, fins i tot, es van mostrar autocrítics i proposaven revisar pensaments i iniciatives que es donen ja per sabudes o per fetes, i que potser no tota la població en té coneixement o les entén igual. Jordi Panyella va concloure amb un lema que podia resumir bona part de les propostes plantejades: “Produeix local i compensa local”. I, dins del sistema productiu, ho reblava amb un nou sublema: “Calculem. Minimitzem. Comuniquem”.

 

Resum de propostes de l’EcoBookLab

 

-Compensar ecològicament la producció del llibre finançant econòmicament projectes agroecològics que volen preservar boscos madurs o cultius ecològics. (Mar Carrera, de Pol·len, i Joan Buades, professor i activista ecologista). I, a més, també es proposava “compensar en funció del lloc on l’editorial estigui inserida físicament”: si ets una editorial d’Osona, compensar a Osona, si ets de Collserola, compensar a la serra de Collserola, etc. (Aida I. De Prada, de Pol·len).

 

-Canvis ecològics en la tria de llibres per part de les biblioteques públiques. Deixar de folrar llibres, seleccionar llibres que siguin més sostenibles o amb una motxilla ecològica menys contaminant, promoure la compra de llibres produïts per editorials de proximitat i eliminar del catàleg els llibres amb piles i similars; i fins i tot, plantejar una aposta per la compra de llibres biodegradables. (César Azuara, de Biblioteques de Barcelona).

 

-Els llibres haurien d’incorporar un segell que confirmi l’origen del paper, de quins boscos prové, quin tractament ha rebut, a banda de dir simplement la ciutat i fàbrica on han estat impresos com es fa actualment. (Aida I. De Prada, de Pol·len).

 

-Donar una segona i tercera vida als llibres. Evitant que siguin destruïts un cop ja s’han fabricat i, per tant, ja s’ha causat emissió de gasos d’efecte hivernacle i altres afectacions al medi ambient. (Marta Vidal, estudiant d’un màster d’edició).

 

-Instaurar una renda bàsica per treballadors d’editorials i impressors per evitar un excés de producció de llibres només pel fet d’obsessionar-se per produir per vendre per mantenir llocs de treball. Això, com ja succeeix amb altres indústries com la pesquera o el sector agrari, podria evitar pèrdua de llocs de feina i, alhora, mantenir una producció de llibres més sostenible amb les necessitats del medi ambient, a crisi ecològica i la crisi energètica. (Jordi Panyella, Pol·len).

 

Tot i això, tal com concloïa Germán Llerena, ambientòleg i activista, seria important que les editorials ecologistes no tanquessin el debat de l’ecoedició simplement proposant la idea de reduir l’impacte i fer mecanismes de compensació. “Que la compensació no tanqui el debat”, advertia.

 

A la tarda, es va generar un espai de contactones amb dos títols de Llibre Local, L’extraterrestre que va descobrir la biodiversitat, d’Àngel Panyella i Aida I. De Prada (editat per Pol·len) i Les veus del mar, de Gemma Humet i Sara Serra, i que va estar explicat per l’editora Laia Figueras (de Nanit Editorial).

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

scroll to top