La publicació del llibre Som moros en la boira?, malgrat la seva dimensió i interès pel públic català, no omplirà el buit de la manca de traduccions d’obres d’aquest autor basc. Com podrem repassar al llistat bibliogràfic, tan sols hi ha una obra publicada en català. Però de l’èxit de la publicació, de la voluminosa obra dedicada a la cultura amazic i les circumstàncies colonials espanyoles al Nord d’Àfrica, en depèn que d’altres obres vegin la llum en català. Una antologia poètica en podria ser el següent llibre i l’assaig No soc d’aquí, en serien un dels primers candidats.
Curiosament Sarrionandia, malgrat no ser un estrany a Catalunya segueix sent un desconegut. No ho és perquè milers de catalans han repetit el seu cognom reduït a Sarri en la celebrada cançó del grup basc Kortatu. Altrament, exigents periodistes han fet referència de la seva obra. En Gregorio Morán li va dedicar un article a la seva secció de dissabtes la Sabatina intempestiva (8 de juny de 1996). «Desde su fuga, Joseba Sarrionandia está en paradero desconocido y sólo se tiene algún conocimiento de su actividad gracias a que, como Pulgarcito, va dejando caer migas en forma de versos. Una prueba de que la ficha policial está hecha por gentes con la inteligencia y la sensibilidad de José Amedo –cuya inclinación artística más importante fue la de Presidente, durante años, de las corridas de toros en el coso de Bilbao—es que no consta en parte alguna su condición de poeta. Excepcional poeta.» Morán, autor de llibres com Los españoles que dejaron de serlo, afirma que hi ha dos poetes que mereixen l’atenció i que, per raons òbvies, no apareixen pràcticament mai en els papers dels que marquen «la pauta de la cultura». Un és Ángel González i l’altre Joseba Sarrionaindia. Aprofita per dir que les literatures pateixen d’un provincianisme invertit «desconocemos lo que se hace en las periferias de Madrid y Barcelona porque somos uns provincianos de nuestras presuntas metrópolis».
Després de repassar les seves obres més conegudes acaba dient que és arriscat jutjar la poesia d’un home que s’expressa gota a gota, sense capacitat per avaluar-lo amb traduccions dignes i inclou alguns versos tancant la sabatina amb l’última estrofa del poema musicat Aldaketarik aldaketa:
Yo he mudado y mudado
Durante estos últimos años,
Pero hay algo que en mi arde…
Ése soy yo.
Al mateix diari, quan La Vanguardia encara no disposava d’edició catalana, també es pot trobar un article de Josep Massot dins d’una sèrie dedicat a la cultura del País Basc dedicat a l’obra de Joseba Sarrionandia. El seu títol era Exili és sembrar ombres.
Joseba Sarrionandia, pròfug des de 1985, és una figura llegendària de la poesia basca. Del seu contingut en parlarem en un segon lliurament.
Jordi Bigues