Barcelona any 1931. En Romeu, aconsellat per la seva família, tanca al seu fill Joan de quatre anys en un Orfenat. Allà dins el noi descobreix totes les baixeses de que és capaç l’ésser humà quan ostenta el poder. La guerra, afegida a la mort dels companys més propers, endureix el seu cor d’infant i el prepara per una vida sense esperança.
Sol(s) és un document singular i excepcional, el diari d’un jove, en Joan Campmany, que resta tancat durant tretze anys (1931-1945) en un orfenat de Barcelona, el Orfenat Ribas. Un diari que ens descriu amb detall la vida en la institució durant la República, la Guerra i la Dictadura franquista, i com aquests canvis sociopolítics van repercutir en la quotidianitat dels orfes. Sol(s) és també un testimoni que denuncia, en primera persona, els abusos de poder i els maltractaments físics i psíquics que patien els infants per part de la institució.
Ara el volem publicar. Fent una aportació en aquesta campanya de micromecenatge fareu una pre-compra del llibre, que ens ajudarà a fer possible la seva publicació i ens ajudeu a treure a la llum un document inèdit i difondre coneixements històrics i antropològics que trenquen amb una realitat silenciada, fent créixer la nostra memòria col·lectiva.
Avui us avancem un fragment del diari de Joan Campmany en referència a l’Orfenat, amb algunes imatges de l’època i actuals.
“L’Orfenat Ribas era una construcció superba amb quatre magnífics pavellons separats al mig per una capella. Les escales interiors eren totes de marbre, vorejades per baranes de fusta molt polida.
L’altra part de l’edifici era exactament igual a aquesta. La idea del fundador havia estat la de posar-hi cent nois en una ala i cent noies a l’altre, però les monges van trobar la cosa un xic immoral pel desenvolupament dels infants, de manera que van canviar el programa” (extracte del diari de Campmany)