Una historia, tres xifres, una constatació i una esperança (Discurs premis EINES 2023, 17 d’octubre de 2023)
Aviat farà 25 anys que una jove estudiant de Ciències Ambientals del Vallès es va acostar a la impremta a on treballava el seu pare. «Per al treball de final de carrera he de calcular l’impacte ambiental d’una indústria, ho puc fer de la impremta?», va preguntar. El seu pare, i totes les persones que treballàvem a El Tinter, així es deia la impremta, vam dir que nosaltres no teníem impacte ambiental, però ella va insistir que li deixéssim comprovar-ho. «D’acord» va dir-li el seu pare «però quan acabis ens ho comparteixes». El resultat va ser colpidor: «Sou un guarros, i el pitjor és que ni tan sols en sou conscients». Naixia així la voluntat de desenvolupar l’ecoedició.
Han passat moltes coses des d’aquell treball de final de carrera, una de molt destacada és que l’any passat l’Institut de l’ecoedició de Catalunya va rebre el Premi eines 2022, el qual us agraïm. I us agraïm també la invitació d’enguany, alhora que felicitem a totes les entitats premiades avui perquè de ben segur que us ho mereixeu. I felicitem també els autors i autores de l’Anuari d’emprenedoria, economia i innovació social.
Us compartiré unes xifres:
La primera és 61.000. 61.000 tones de CO2 equivalent és el que hem calculat que va emetre tota la indústria editorial catalana l’any 2019. No se si us sembla molt o poc, però per a que en tingueu dues referències és el mateix que contamina Google en 33 hores de funcionament. O, per exemple, el pont aeri Barcelona-Madrid, contamina 5.888 vegades més que tota la indústria editorial catalana.
La segona xifra és 33. Haureu sentit a parlar de la digitalització, de la lectura en dispositius electrònics com una alternativa a la desforestació, o com una pràctica ambientalment amigable. Doncs bé, per a igualar l’impacte ambiental que suposen aquests dispositius, hauríem de llegir 33 llibres, de 360 pàgines cadascun, en un dispositiu que duri 15 anys. Conec algunes persones que llegeixen 33 llibres d’aquesta llargada cada any, potser avui aquí n’hi ha alguna, però no conec cap dispositiu de lectura electrònica que duri 15 anys.
Però el llibre ecològic no existeix. Com la majoria de les activitats humanes, té un impacte ambiental negatiu. El que ens preocupa i ocupa és calcular aquest impacte, minimitzar-lo al màxim, i comunicar-lo al nostre públic, a la nostra comunitat.
Umberto Eco deia que el llibre i la cullera són dos artefactes molt difícils de millorar. És a dir, que per la funció que compleixen, és molt difícil inventar un artefacte diferent. Són, doncs, el llibre i la cullera, artefactes que cal utilitzar i defensar, no deixarem de fer llibres, però els podem fer d’una manera més amigable.
Per fer-ho, hem establert uns criteris, que són decisions que cal prendre alhora de fer un llibre. En aquestes decisions diem que tot l’ecosistema del llibre pot participar-hi, des de qui l’escriu, fins a qui el recomana o qui el llegeix, però la responsabilitat fonamental recau en les editorials i en les impremtes, i no volem eludir-la. Sovint parlem d’un consens en l’ecosistema del llibre i les seves diverses cadenes de valor. I, ja que hi ha moltes maneres de fer bé una mateixa cosa, aquest consens l’entenem com una manera de compartir criteris i pràctiques.
L’Institut de l’ecoedició estem per a investigar, difondre i verificar aquestes pràctiques. Ara, ja som una trentena d’entitats associades.
Aquella estudiant de ciències ambientals es va acostar a una impremta cooperativa. D’allà en va néixer Pol·len edicions, que també és una cooperativa. L’Institut de l’ecoedició som, també, una cooperativa. No hi ha millor paraigües per a desenvolupar la proposta de l’ecoedició que els valors cooperatius. Alhora l’economia circular és una metàfora molt interessant que ens serveix de guia per a definir les nostres pràctiques: tancar cicles i minimitzar els impactes negatius. Segurament això passa per plantejar mesures de decreixement.
De nou, agrair-vos la invitació, agrair-vos el premi de l’any passat, i agrair-vos la convocatòria d’aquests premis i l’anuari, doncs premieu i visibilitzeu iniciatives que ens inspiren.
Per acabar, una xifra final: 18. 18 són els llibres que es podrien comprar cada any per cada habitant de l’Estat espanyol amb el pressupost de Defensa d’aquest país. Seria un llibre i mig al mes, em sembla bastant més interessant invertir els diners en llibres que no pas en bombes. L’economia social i solidària, l’ecoedició, i l’economia circular són propostes de vida, just el contrari del genocidi i la mort a la que l’Estat d’Israel sotmet a la població de Palestina. L’esperança d’un món on valgui la pena llegir i viure, és també l’esperança d’un món amb una Palestina lliure.
Moltes gràcies a tothom.