Poca gent pensa en la quantitat de neveres que tenim ara mateix a l’Estat espanyol plenes de material genètic custodiat per clíniques de reproducció assistida. Però l’Anna Rebés hi posa la banya. Ella s’endinsa amb humor i finesa en el repte majúscul que tenim com a societat; per què el món laboral ens porta a endarrerir la maternitat i haver de confiar en les tecnologies de la reproducció com a única opció? Què ens empeny a la maternitat tardana?
Autoria: Xevi Vilaregut
Una obra complementària a Mares (2025), una pel·lícula documental dirigida per Ariadna Seuba guanyadora del premi del públic del Docs Barcelona 2025 i nominada als Premis Gaudí 2026.
La crisi dels quaranta avui ja no parla d’aquell home que es torna molt boig, que ho deixa tot per anar-se’n amb una dona més jove, i es compra un descapotable vermell perquè no admet que s’ha fet gran… Caldria resignificar la crisi dels quaranta, perquè hi ha un element de la nostra existència com a dones que serà un pes que portarem a l’esquena per sempre. La capacitat de procrear. Una capacitat que en algun moment de la nostra vida caldrà gestionar…
Maternitats congelades es fa preguntes que ens interpel·len, no només a les dones, sinó a tota la societat. Una novel·la d’autoficció basada en fets reals, que parteix d’una experiència personal i política, un viatge compartit de tota una generació.
Perquè això de sortir de l’armari sembla que sigui un fet, un episodi, una fita que s’assoleix a la vida i després ja està. Però no és així. Et passes la vida sortint de l’armari. Sempre has de puntualitzar que ets lesbiana, perquè sempre es pressuposa que no ho ets. Ara compagino les sortides d’armari clàssiques amb aquesta nova modalitat sobre el meu tractament de reproducció assistida. De cop, a una persona que fa dos mesos que coneixes li has d’especificar amb qui et fiques al llit, que heu decidit ser mares i quin és el calendari a seguir.
Una coberta magnífica feta per la il·lustradora Olga Capdevila, que capta l’essència humorística i punyent de l’obra.
