(Damasc, 1934- Berlín, 2016) fou un filòsof sirià. Graduat en Filosofia per la Universitat Americana de Beirut el 1957, es va doctorar en Filosofia Europea Moderna a Yale l’any 1961. Posteriorment, fou professor de Filosofia Moderna a la Universitat de Damasc i a la Universitat Americana de Beirut, i d’Estudis del Pròxim Orient a la Universitat de Princeton.
En un principi especialitzat en Kant, l’any 1968 va publicar Autocrítica després de la derrota (reeditat el 2011 per Saqi Books), on revisa la situació dels països àrabs després de la derrota a la Guerra dels Sis Dies. El seguiren Crítica del Pensament Religiós (Dar at-Ta’lia, 1969), o L’Islam i l’humanisme secular (Mohr Siebeck, 2005), entre molts d’altres, a través dels quals s’instituí com a analista fonamental de les relacions entre Occident i Orient. Morí exiliat a Berlín el 2016.
Marxista i humanista, va publicar el present article, Orientalisme i orientalisme invers, a Al-Hayat Al-Jadida (1980) com a resposta a les tesis d’Edward Said.