Orientalisme i orientalisme invers

La dominació del món àrab per part d’Occident s’ha pogut sostenir ideològicament a través del paradigma orientalista, un model esquemàtic i essencialista que permetia justicar-ne la conquesta i la dominació en el creixement colonial de l’Europa del segle XIX. Aquest paradigma ja va ser estudiat en profunditat al cèlebre i exhaustiu assaig d’Edward Said ‘Orientalisme’, publicat el 1978.
En la mateixa línia, el pensador sirià Sàdiq Jalal al-Àzem va presentar l’any 1981, a la revista libanesa al-Hayat al-Jadida (Nova vida), ‘Orientalisme i orientalisme invers’, un conjunt de dos articles que suposaven una crítica i una ampliació de l’anàlisi de Said. La primera part, ‘Orientalisme’, emet una rúbrica contundent de la tesi de l’autor palestí des d’una òptica materialista. En la segona part, ‘Orientalisme invers’, hi estructura una incisiva crítica dels dos corrents de pensament en alça al món àrab i islàmic de l’època: el nacionalisme essencialista conservador i el radicalisme islàmic. Al-Àzem, anti-imperialista, humanista i marxista, fa servir com a punt de partida alguns aspectes del discurs exposats per Said i els dirigeix en un dur atac contra els essencialismes del nacionalisme conservador àrab i l’islamisme radical.
Aquesta edició, primera en català de la mà de la traductora Margarida Castells, inclou també la breu i intensa correspondència que mantingueren al-Àzem i Edward W. Said. Un assaig imprescindible i expansiu