Fragment del llibre:
Fragment epíleg Parts feliços

EPÍLEG

LLEVADORES DE L’EQUIP DE MIGJORN

Quan arribes al final del llibre, has pogut entrar en contacte amb la intimitat de cada una de les dones que han escrit. Tenim ganes d’agrair-te la lectura i que coneguis amb una mica de detall el com i el perquè d’aquesta iniciativa.

 

Aquest llibre és un regal d’aniversari en els vint anys de la Casa de Naixements Migjorn. Neix de l’exercici de la nostra professió i de les experiències de dones que han volgut col·laborar compartint les seves vivències.

 

Entre totes, dones i professionals, hem anat posant al teler una trama constituïda pel coneixement que ens ha donat la nostra dedicació a l’assistència dels parts i els naixements. A la trama hi hem creuat l’ordit que ens han aportat les experiències i les reflexions de les dones que hem atès.

 

Tot plegat ha donat un teixit: aquest llibre, Parts Feliços, que és fruit de la continuada relació entre les dones que han parit i de l’atent estudi dels objectius assolits i dels que no hem assolit. Hem tractat d’analitzar què ens queda per conèixer, per viure i per ser.

 

Volem compartir què de tot això considerem que pot estar a les nostres mans i què hem de reconèixer que no està al nostre abast.

 

Ens sentim contentes, felices i agraïdes d’haver pogut assistir el part de moltes dones i el naixement de les seves criatures. Hem estat al seu costat en moments transcendents, d’una gran obertura emocional de la mare i essent quasi verge el substrat emocional de la criatura. El moment en què és necessària una mirada professional experta, atenta i delicada, sense causar interferències en aquest procés natural i fisiològic per excel·lència.

 

Són moltes hores de presència activa acompanyant els parts i els naixements.

 

Com podem llegir al poema «Semillas y llaves», que tanca el llibre,

 

«els fils es desenreden

i es tornen a teixir.»

 

 

EL LLIBRE

 

Quan anàvem rebent els relats ens sentíem depositàries d’un gran tresor.

 

«Agraeixo a tantes persones que treballen en aquest món dels parts i que, dia a dia, ofereixen a milions de dones la possibilitat d’escriure en el seu llibre de la vida un part joiós i plaent.» Juliana Restrepo

 

A mesura que recopilàvem reflexions, experiències i vivències de les dones ens fèiem conscients de l’extraordinària font de coneixement que són, perquè es reuneixen en cada relat el desig, el sentit comú, la intuïció, les sensacions i emocions que desperten fets, actituds, dictats subliminars i també el raonament intel·lectual.

 

Ens va motivar a editar aquest llibre:

  • Estar en contacte amb l’univers de preocupacions les dones embarassades. Coneixem els relats i les imatges que estan presents en el seu imaginari quan es disposen a concebre, a gestar, a parir i a criar.
  • Tenir la responsabilitat professional de l’assistència als parts i observar la gran diversitat d’experiències que viuen les dones no sols entre elles, sinó fins i tot la mateixa dona en cadascun dels parts i en el naixement de cada criatura.

 

«Intuïa que aquest segon part seria diferent. Jo soc diferent.» Joana Bonet Tressens

 

  • Sentir la satisfacció de les dones quan troben el respecte, la confiança i l’acompanyament en les seves decisions i assoleixen les vivències que desitgen. I també sentir la frustració amb què algunes dones —amb el mateix respecte, confiança i acompanyament— no aconsegueixen viure les experiències desitjades. Satisfacció i frustració que, moltes vegades, les professionals que acompanyem també sentim profundament dins nostre.

 

«Recordo mirar l’Anna, la llevadora, i veure-la plorant d’emoció.» Yasmina Domínguez López

 

  • Saber-nos art i part en aquesta temàtica, com a dones i professionals. Nosaltres també vivim immerses en aquest imaginari contradictori entre il·lusions i tabús que ens han fet desconèixer, interpretar, reprimir i ignorar aspectes de la nostra sexualitat intrínseca durant moltes generacions. Se’ns ha presentat la maternitat com un bé sublim, com el privilegi de portar la vida al món, i al mateix temps com haver de parir d’una manera esgarrifosa, plena de perills, oculta secretament en una cambra durant tota una època; o, actualment, com un fet mèdic que no ens correspon. Un imaginari col·lectiu ple de contradiccions, que fins fa poc no admetia discussió.

 

«Necessitava allunyar-me de la gran càrrega cultural que, com a dona, m’han llaurat al subconscient. Parir fa mal…» Patricia Martín Priego

 

«Les dones som molt afortunades que la mare naturalesa ens hagi escollit a nosaltres per donar a llum». Anna Carbonell Huete

 

  • Voler compartir el saber acumulat durant aquests anys. I també el que hem hagut de desaprendre.

 

«A la formació clàssica la idea és que la dona no pot parir sense les mil intervencions que realitzen els professionals. Vaig haver de desprendre’m d’aquesta forma de fer i de la sobrecàrrega de pors.» Adela Atero Millán

 

Aquest llibre omple un buit editorial. Ens falten narratives de dones que han viscut amb plaer i confiança els seus parts, que ajudin a altres dones i que foragitin el discurs inconscient de la por que acumula la nostra cultura.

 

El llibre aporta nous imaginaris al voltant del part i el naixement, que se sumen a altres obres que ho fan des d’altres mirades.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.