Escriure aquest llibre no ha estat un impuls completament meu, ha estat, d’alguna manera, una casualitat. Per diversos motius, de sobte em vaig trobar amb el repte —i la necessitat— d’escriure dins d’uns terminis ajustats, que venien externament. Amb poc temps, vaig haver de trobar la manera de plasmar per escrit el meu saber, les meves reflexions i els meus dubtes. Estic molt acostumada a fer-ho de manera oral, però escriure és diferent: les idees queden fixades en unes pàgines per sempre, i això sovint ha espantat la meva naturalesa dinàmica i canviant.

Sigui com sigui estaré sempre en deute amb la Mireia Parera ja que, sense el seu impuls —a vegades imparable—, no hagués escrit aquest llibre, almenys no l’hagués escrit ara; gràcies per seguir de forma tan determinada les teves conviccions. Vull també expressar el meu agraïment a la cooperativa Fil a l’agulla, perquè sense la seva existència aquest llibre senzillament tampoc hagués sigut una realitat en aquest moment de la meva vida.

Escriure un llibre era quelcom que m’havia passat pel cap, però poca cosa més: no tenia ni un tema, ni un impuls clar que vingués de dintre meu, no ho vivia com una prioritat en aquests moments de la vida. Era d’aquelles coses a fer quan em jubili o quan les criatures marxin de casa. Però ves per on, quan per circumstàncies externes em vaig trobar amb l’obligació de fer-ho, el meu interior ha respost molt i molt bé. He aconseguit llevar-me a quarts de set del matí durant dos estius per escriure un parell d’hores cada dia abans que la resta de la família es despertés. A més, ho he gaudit i les idees han fluït. M’he adonat que necessitava aquest espai i temps per reflexionar, repassar el que he après i formular allò que he aportat en el territori del lideratge durant els darrers
gairebé vint anys, i compartir-ho. Quina sorpresa!

T’explico aquesta història perquè té molt a veure amb el que et vull transmetre en aquestes pàgines. Els impulsos creatius, les decisions sobre la nostra vida i els camins que aquesta agafa no sempre estan guiats per la nostra voluntat, pel que volem, pel que creiem que és prioritari. Les persones som molt més del que creiem que volem,del que pensem que som, del que creiem que hem de fer. Jo no pensava que fos capaç d’escriure un llibre ara, en aquest moment de la meva trajectòria.
Tampoc tenia consciència que era quelcom que, de fet, necessitava fer, que el cos em demanava. Però la vida m’ha empès a fer-ho i aquí el teniu (ja em direu si el resultat és mínimament digne). Necessitem, doncs, companyes de viatge com la Mireia, que ens empenyen, organitzacions com Fil a l’agulla, que ens recolzen, casualitats de la vida, força de voluntat i molt més per poder desplegar tot el nostre potencial.

Aquest llibre parla d’això: per poder anar més enllà del límit d’allò que creiem que som i poder SER amb majúscules necessitem escoltar-nos en sentit ampli (pensaments, sentiments, voluntat, somnis diürns i nocturns, els nostres símptomes…), escoltar les persones que ens envolten, les situacions i casualitats amb les quals ens trobem, les sincronies, els conflictes i les situacions impossibles, el món i els reptes globals de la humanitat. Tot això ens ajudarà a situar-nos i a poder ser més enllà de les fronteres del que pensem que és possible.

Espero que aquest llibre t’ajudi a atrevir-te a ser en la teva totalitat i a facilitar que les organitzacions de què formes part i les persones que t’envolten també ho facin. El món necessita amb urgència persones i organitzacions més conscients del seu tot, més connectades amb la sostenibilitat, capaces de traçar rutes inexistents més enllà dels límits del que coneixen.

Ara bé, no es tracta de trobar rutes noves perquè sí, d’innovar per innovar, es tracta de trobar rutes noves per poder sobreviure individualment i col·lectivament. En temps de potencials col·lapses com els que vivim no ens queda massa elecció que eixamplar els límits de la nostra consciència, d’anar més enllà.

La necessitat de liderar innovant no és nova, ja fa temps que està apuntada i exercida. El que potser és relativament nou és la consciència més generalitzada que aquesta innovació no pot només servir al lucre, no pot només millorar la vida de certes persones mentre destrueix la terra i la vida d’altres. Calen lideratges interessats a innovar conscientment des d’una ètica que els comprometi amb la rendibilitat, amb el benestar de les persones, amb el valor social i amb els tres grans reptes que té al davant la humanitat en aquest moment: el canvi climàtic, la revolució tecnològica i l’amenaça nuclear (Harari, Yuval Noah; 2018).

Els plantejaments que trobareu en aquest llibre són aplicables a qualsevol camp. Ara bé, ens centrarem en l’àmbit de les organitzacions de treball, siguin empreses, administració pública, organitzacions del tercer sector, cooperatives, ONG, partits polítics.

Us ofereixo marcs teòrics, plantejaments, experiències i eines que us donaran suport per liderar al límit d’allò que és conegut i fer passos cap a nous territoris, promoure lideratges capaços de generar, al seu torn, més lideratges en la vostra organització. Tot plegat per ajudar-vos a fer front alsprincipals reptes que teniu sobre la taula,  sentint la por, la impressió i el respecte que fa trepitjar territoris desconeguts, sense paralitzar-se, sense deixar de caminar.

El saber que hi trobareu està basat en més de quinze anys d’experiència d’acompanyament a organitzacions de tota mena i mides, que ha anat acompanyada de més de quinze anys d’existència de Fil a l’agulla. He tingut la sort de poder acompanyar, en altres organitzacions, els mateixos reptes que ens hem trobat internament; això m’ha permès —i ens ha permès—aprofundir en la nostra coherència, i oferir propostes «que no jutgin» i sensibles a la complexitat que suposa gestionar i liderar organitzacions eficients i ètiques al mateix temps.

No sé en quin moment et trobes i quina és la teva cerca. Sigui com sigui, espero que aquest llibre t’ajudi a caminar cap al teu SER amb majúscules. Que t’aporti eines concretes per al teu dia a dia i que t’ajudi a alimentar l’esperança que sí, és possible liderar organitzacions més respectuoses amb la vida de tots els éssers i que és possible cocrear espais de treball engrescadors, eficients i portadors del valor social i de la sostenibilitat.