Assaig sobre la supressió dels partits polítics

12,00

Assaig sobre la supressió dels partits polítics (Noti sud la suppression générale des partis politiques) es va escriure l’any 1943, al final mateix de la tràgica i curta vida de Simone Weil. «Gairebé hem arribat a no pensar, en cap assumpte, si no és prenent posició “a favor” o “en contra” d’una opinió. Després busquem els arguments, segons el cas, ja siguin a favor o en contra. És exactament la transposició de l’adhesió a un partit.» Aquest text, traduït per primera vegada al català per Jordi Mir García (que també n’ha fet la nota introductòria) i Paula Veciana Botet, arriba en un moment fonamental de discussió sobre la governança, el pensament, i la generació d’opinió.

Autoria: Simone Weil
Traducció: Paula Veciana Botet i Jordi Mir García
Llengua: català
ISBN: 978-84-18580-73-4
Edita: Pol·len edicions
Any: 2023
Pàgines: 56
Col·lecció: L’Observatori
Gènere: Assaig | Pensament Crític
Format: 11,5 x 16,5 cm
Petjada de carboni (CO2 eq.): 199 grams
PVP: 12 euros

Assaig sobre la supressió dels partits polítics (Noti sud la suppression générale des partis politiques) es va escriure l’any 1943, al final mateix de la tràgica i curta vida de Simone Weil. Es trobava a Londres, on s’havia unit als Francesos Lliures al voltant del general De Gaulle. Aquest assaig va ser publicat per primera vegada set anys després, al diari mensual La Table Ronde (núm. 26, febrer de 1950).
Pel seu autoritarisme o totalitarisme els partits i el partidisme són un perill per la veritat, per la nostra capacitat de pensar. Hi haurà qui dirà que els partits també aporten realitats positives. Segurament. És un debat que cal tenir. Simone Weil ens ajuda a pensar-hi i fa allò que no s’acostuma a fer: manifestar aquelles qüestions de la realitat que no hem d’evitar tractar. Weil, des de la seva radicalitat, va a l’arrel del problema. No amaga els problemes, no els evita, ara cal enfrontar-los.
«Gairebé hem arribat a no pensar, en cap assumpte, si no és prenent posició “a favor” o “en contra” d’una opinió. Després busquem els arguments, segons el cas, ja siguin a favor o en contra. És exactament la transposició de l’adhesió a un partit.» Aquest text, traduït per primera vegada al català per Jordi Mir García (que també n’ha fet la nota introductòria) i Paula Veciana Botet, arriba en un moment fonamental de discussió sobre la governança, el pensament, i la generació d’opinió.