Arran del debat sobre l’impacte dels aparells digitals en la infància i en l’educació, us reproduim la carta que hem adreçat a la Consellera d’Educació de la Generalitat, així com al Consorci d’Educació de Barcelona i l’AaFFaC. Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya.
Hble. Sra. Anna Simó i Castelló, Consellera d’Educació,
Davant l’actual preocupació de famílies i professionals de l’educació i de la salut sobre un ús abusiu i perjudicial dels dispositius digitals, com ara mòbils, tauletes i ordinadors, s’obren un munt de qüestions que ens interpel·len. Com ens afecten les pantalles? com afecten l’aprenentatge? quina relació volem tenir-hi amb els dispositius que en fem servir? Quin lloc volem que ocupin a la nostra vida, en les nostres relacions? Com ens pot afectar compartir de forma instantània i irreflexiva la vida privada?
Volem fer una aportació des del nostre àmbit, el món del llibre, i per aquesta raó et fem arribar l’assaig de Roberto Casati Elogi del paper. Contra el colonialisme digital. L’autor no està en contra de la tecnologia digital, sinó que proposa pensar de manera crítica com “domesticar” els dispositius, per introduir-los de forma intel·ligent a les nostres vides, valorant què guanyem i què perdem. L’autor defineix el colonialisme digital com una ideologia que es resumeix amb un senzill principi, el condicional: “Es pot, per tant, s’ha de”. Si és possible que determinada cosa migri cap al digital, ha de migrar sempre? La legitimitat de la migració digital, proposa Casati, s’ha d’avaluar cas per cas i acompanyar d’una manera creativa.
El llibre finalitza amb un epíleg sobre la digitalització de les aules catalanes, de Xènia Amorós, professora de Tecnologia de la Traducció.
En un moment de consciència col·lectiva sobre la necessitat de posar límits al consum de la tecnologia, creiem que la lectura d’aquest assaig pot ser molt inspiradora. Esperem que la gaudeixis.
Afectuosament,
L’equip de Pol·len edicions.