Del “de qui és la pilota?” al “de qui és el pati?”

Dafne Saldaña (Equal Saree) i Panye

A Catalunya molts patis d’escoles estan formats, només, per una pista de futbol. A l’escola de la Floresta, si bé la pista de futbol no ocupa un espai central, si que ocupa un espai destacat, visible i, en certa manera, privilegiat (és un dels espais que rep més llum solar durant el dia). Quines implicacions té aquest futbolcentrisme? Fa unes setmanes, la bústia de la consergeria de l’escola apareixia plena de papers on almenys 5 alumnes diferents de l’escola havien escrit “Més futbol”, responent així a la proposta de limitar la pràctica d’aquest esport a un sol dia de la setmana a l’espai migdia.

En aquest article s’aporta una mirada crítica a la sobrepresència d’un espai socialment hipermasculinitzat als patis de les escoles.

Podem considerar que el pati de l’escola és el primer espai públic de la infància, aquell on les criatures aprenen a relacionar-se i a organitzar-se fora del control familiar. Les normes són menys rígides que a les aules i el professorat acostuma a intervenir menys. I és en aquest espai de llibertat on podem percebre millor la reproducció dels rols socials i culturals.

Què observem a la majoria de patis? Generalment hi ha un grup dominant, format majoritàriament per nens, que ocupa la part central i realitza activitats expansives (al nostre territori acostuma a ser el futbol), ocupant vora el 70% de l’espai. La resta de nens i la majoria de nenes resten a la perifèria amb menys opcions per a l’esbarjo i ocupant només al voltant d’un 30% de l’espai.

Amb el disseny estem reforçant aquesta desigualtat. La distribució del pati dóna protagonisme a una única activitat, majoritàriament masculina, que es situa en una posició central i visible. La resta d’activitats moltes vegades no es tenen en compte en el projecte arquitectònic.

Quin missatge estem transmetent? Amb aquesta configuració de l’espai les criatures aprenen que hi ha unes activitats més importants que altres i uns grups socials que ocupen els espais privilegiats mentre que altres queden als marges. És important que reflexionem sobre aquests aprenentatges invisibles que influencien les criatures al llarg de la vida.

El canvi és necessari. L’escola té un gran potencial com a catalitzador del canvi social. A Equal Saree treballem perquè analitzar i transformar col·lectivament el pati sigui un punt de partida. Un pati coeducatiu aporta beneficis per a l’aprenentatge, la salut i les competències socials: augmenta l’activitat de les nenes durant l’esbarjo, diversifica les opcions de joc fomentant les cures i les activitats creatives, augmenta la interacció i el joc compartit entre nenes i nens i redueix els conflictes durant l’esbarjo.

Perquè viure en igualtat de condicions demà comença jugant en igualtat condicions avui.

Si vols saber més sobre el tema, pots consultar aquesta selecció bibliogràfica:

Assaig i articles

* Article aparegut a la revista Florescola, juny de 2019 (Escola de La Floresta, Catalunya).

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

scroll to top