Avui volem recomanar un clàssic, Els condemnats de la terra, del pensador i psiquiatre Frantz Fanon (nascut a la Martinica, el 1925 i mort el 1961 als EUA), l’últim llibre d’un autor que tot i morir jove, va deixar una forta petja a molts nivells i especialment com a referent polític de molts moviments de descolonització d’arreu del món. Una obra traduïda per Maria Llopis Freixas i que vam coeditar Tigre de Paper i Pol·len l’any 2020. L’obra compta amb un epíleg imprescindible, de l’historiadora afrocubana i professora karo moret-miranda, on ella conversa amb Fanon (i llegeix avui aquesta obra); al text, li fa preguntes sobre l’afrodescendència, sobre els referents que ell tenia i li proposa més interlocutors que ell no va tenir prou en compte, com per exemple altres homes negres del Carib o altres dones africanes que li haguessin aportat també una altra visió. “Descobrir Fanon és internar-se en una metodologia ambivalent. Fanon en un mateix text escriu per als dos contrincants del joc colonial: colonitzadors i colonitzats, i sobre els seus estats mentals, i és potser aquí on radica la major de les complexitats i les seves respectives controvèrsies”, escriu karo moret-miranda a l’epíleg de l’edició catalana, que es combina amb el pròleg original de Jean-Paul Sartre. La historiadora afrocubana tanca l’epíleg d’Els condemnats de la terra lloant-li la mirada entre sinestètica i ambivalent de l’autor.
En motiu del Dia Internacional per a l’Abolició de l’Esclavitud, 2 de desembre, destaquem aquesta obra i aquest autor per la seva importància en la resposta individual i col·lectiva contra els sistemes d’opressió, i l’esclavitud no és més que la perversa i denigrant institució jurídica per la qual una persona (l’esclau) passa a ser propietat d’una altra (l’amo).
Fanon era psquiatre, com retrata amb precisió la segona part del llibre, i com també ho fa el documental que Abdenour Zahzah va situar a l’asil algerià on ell havia treballat, en el qual Fanon va introduir moltes transformacions, tant per evitar les pràctiques de segregació colonial francesa com la manca de dignificació de les persones que patien problemes de salut mental al centre. En la darrera edició de La Mostra de cinema àrab, Sodepau i la llibreria La Panafricana van co-organitzar un acte potent per comentar el documental (que es pot veure a Filmin), un treball que tot i que es va rodar fa 20 anys conserva la vigència sobre la importància del llegat de Fanon.
Una altra obra que tampoc us podeu perdre és el còmic d’Els eusclaus feliços, de l’autor i il·lustrador Asisko Urmeneta, la història de la relació entre l’esclau Divendres i el seu amo Robinson Crusoe tal com la va crear Defoe, però situada en una illa d’un riu del País Basc. Una mirada decolonial a l’indepedència i una obra que per cert compta amb el pròleg de Mireille Fanon-Mendès France.