Cinc llibres de Pol·len que ens fan pensar

Emma Duran

Emma Duran

Avui dijous 18 de novembre és el dia internacional de la Filosofia, que prové de la paraula grega phílosophía, que significa “l’amor a la saviesa”. Hem triat cinc llibres de Pol·len que ens fan pensar, amb mirades interessants, diverses i complementàries.

El primer és un llibre que preparem (de fet, encara no existeix) és la traducció al català de l’obra Contra il colonialismo digitale, del filòsof italià Roberto Casati. Com afavorir que les escoles siguin espais on la digitalització estigui considerada una eina i no una finalitat en si mateixa? Un elogi dels llibres en paper, que ens permeten continuar llegint i pensant, que segur que us semblarà interessant i, si més no, provocador. La traducció l’ha feta Xènia Amorós. I en els propers mesos veurà la llum.

El segon el vam publicar fa uns anys i és encara una lectura vigent, escrit pel filòsof Santiago Alba Rico, Podemos seguir siendo de izquierdas? o, en la traducció de David Fernàndez, Podem continuar sent d’esquerres? Un assaig que respon en sí menor a la pregunta que titula el llibre, i ho fa amb la genialitat habitual de l’autor i amb una suggeridora i provocadora proposta: cal ser revolucionàries econòmicament, reformistes institucionalment i conservadores antropològicament.

Les obres de Mari Luz Esteban, la tercera proposta, ens fan mirar el món i pensar-lo sota el prisma de les mirades feministes. A la segona secció del seu assaig el Feminisme i les transformacions de la política ens analitza paraules que han estat ja molt gastades i sovint es converteixen en calaixos de sastre o llocs comuns (“les cures”, “la violència masclista”, etc.). I, a la poesia que desplega a La mort de la mare em va fer més lliure i Manifest de la nova dona vella, Esteban hi destil·la la seva forma de pensar i viure la vida. Mari Luz Esteban llicenciada en Medicina i doctora en Antropologia social. És activista feminista i com a investigadora s’ha especialitzat en l’antropologia feminista, en les àrees de gènere, salut, cos i emocions/amor i també és autora del poemar

El quart i el cinquè títol ens conviden a posar el focus en les epistemologies del Sud: el llibre coral Reexistiendo en Abya Yala (co-editat per Cristina Carrasco Bengoa y Natalia Quiroga Díaz) se submergeix en les estratègies de les economies feministes i l’assaig Els condemnats de la terra, del pensador i psiquiatre Frantz Fanon, és un text que retrata l’alienació colonial i analitza les fórmules per a seguir els processos de descolonització. L’edició en català, coeditada entre Tigre de Paper i Pol·len, compta amb l’epíleg de la professora karo moret-miranda.  L’assaig de Fanon, per cert, es presenta avui a La Mostra de cinema àrab 2021, en un acte a la llibreria La Panafricana.

Us deixem amb el fragment de filosofia per a criatures sobre què vol dir pensar.

“Per mi, la cosa més important del món és pensar. Sé que moltes altres coses també són molt importants i admirables, com ara l’electricitat, el magnetisme i la gravitació. Però tot i que nosaltres les entenem, elles no ens poden entendre a nosaltres. Pensar, doncs, ha de ser una cosa molt especial”. (Capítol quatre, p. 23, Filosofia 6/18, Matthew Lipman ‘Philosophy for Children’, adaptació de Josep M. Terricabras). 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

scroll to top