Ressenya d’El mon ens mira

Ressenya dEl mon ens mira. Veus desobedients sobre l’autodeterminació i l’emancipació de Catalunya, de VVAA, coeditat entre Pol·len edicions i Bella Caledonia, 2019, a càrrec d’Ann Alfabet.

 

En el XXXVè Festival de Poesia de Barcelona, a l’Ateneu Barcelonès, en una taula rodona, i amb la presència del mateix Lluís Solà, el gran poeta català ha fet una bellíssima glosa a la paraula. Resumeixo de memòria: la paraula pot ser expressada cap a fora en forma de diàleg, de relació respectuosa entre el que parla i els que escolten, o pot ser també, deglutida, cap endins com un diàleg amb nosaltres mateixos, qüestionant-nos el que pensem i el que som, però sempre la paraula és aquell do màgic que posseïm els éssers humans per relacionar-nos, i no es solament l’expressió del jo, sinó també la capacitat de comunicació de la comunitat, allò que ens fa ser lliures i en definitiva persones vivents.

Una reflexió escaient per comentar el llibre El mon ens mira. Veus desobedients sobre l’autodeterminació i l’emancipació de Catalunya coordinat per Ignasi Bernat i David Whyte i editat per Pol·len edicions i Bella Caledonia. El llibre es un diàleg assembleari entre 42 persones d’ací i d’allà, compromeses i reflexives, que des de molts i diversos enfocaments, donen una visió desconeguda per a la majoria de la ciutadania de la península del recorregut cap a la independència i per la lluita pel dret a l’autodeterminació. Qui va començar aquest camí, i des de quan? Quines han estat les causes i el sentit de la lluita contra el regim postfranquista del 78? Les lectures (mal) intencionadament esteses sobre el suposat lideratge de la burgesia corrupta catalana, o el nivell de protagonisme de la gent del carrer en els fets de la tardor del 2017 (20 de setembre i 1 i 3 d’octubre). Aquets dies també les declaracions dels i les votants de l’1 d’octubre davant del tribunal suprem, han generat en els jutges i els fiscals i acusadors un notable nerviosisme, al veure com els relats inventats pels policies i guàrdia civils es veien desautoritzats per la gent, un darrera de l’altre. Calia un llibre que donés a conèixer detalls i valoracions d’aquesta mena.

També en el llibre no es defuig, ja des de la perspectiva dels mesos que han anat passant, quines han estat les equivocacions, els dubtes i els errors del procés; la capacitat de previsió, l’estratègia política incompetent per a salvar les dificultats, la valoració de les forces dels amics i dels no tan amics i les divergents orientacions polítiques de les forces sobiranistes i en el darrer temps, la gran incapacitat, no del moviment civil, sinó dels responsables polítics, de trobar els mitjans per construir la unitat i la força necessària per aconseguir exercir el dret que es reclama.

Per últim, les aportacions de Gerry Carroll, Fiona Fergusson i Costas Lapavitsas obren la porta a treure ensenyaments valuosos de l’experiència de la lluita del poble català en la lluita per la llibertat i l’emancipació dels altres pobles d’Europa i el mon. Són fileres de paraules, tan llargues com les cues per votar el dia 1 d’octubre que convenen que siguin dites, oïdes, llegides per les dones i els homes de la península Iberica. Donen una informació, estableixen un diàleg necessari entre els amics i amigues dels pobles de la península. És un encert que el llibre s’hagi publicat, també, en anglès sota el títol Building a New Catalonia; us demano que traduïu el llibre al castellà i en feu difusió. M’ho ha suggerit la reflexió d’en Lluis Solà que no perquè sí és un dels millors poetes assagistes i dramaturgs de la nostra llengua.

 

Ann Alfabet

2 de juliol de 2019

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

scroll to top