Sis recomanacions d’educació en motiu de l’aniversari de la Unesco

Tal dia com avui, un 4 de novembre, va entrar en vigor la Constitució el 1946 de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, la UNESCO. La van ratificar Austràlia, el Brasil, el Canadà, la Xina, Txecoslovàquia, Dinamarca, la República Dominicana, Egipte, França, Grècia, l’Índia, el Líban, Mèxic, Nova Zelanda, Noruega, Aràbia Saudita, Sud-àfrica, Turquia, el Regne Unit i els Estats Units. Els projectes patrocinats per la UNESCO inclouen projectes científics internacionals; programes d’alfabetització, d’ensenyament tècnic o de formació de mestres; projectes històrics i culturals regionals; foment de la cooperació internacional per preservar el patrimoni cultural i natural mundial, i promoció dels drets humans. A tall de curiositat, sabíeu que els EUA i el Regne Unit van abandonar la Unesco el 1984 i van retornar-hi més de deu anys més tard? Sabíeu que la Unesco va donar suport a un projecte anomenat Nou Ordre Mundial de la Informació i Comunicació (NOMIC)? La iniciativa internacional pretenia portar a terme una reorganització dels fluxos globals d’informació a través de diferents accions de govern i del tercer sector. La iniciativa va ser llançada en l’inici dels anys 1970 pel Moviment de Països No Alineats i va rebre suport de la Unesco.

Com que avui és un dia Unesco, dediquem el post temàtic a parlar d’Educació, Ciència i Cultura, però sobretot d’educació. Comencem aquest trajecte amb dues recomanacions que tenen a veure amb els espais educatius, dues aportacions des de l’arquitectura i urbanisme. L’educació i els seus espais. El primer és El pati de l’escola en igualtat, una guia escrita per Dafne Saldaña Blasco; Julia Goula Mejón, Helena Cardona, del col·letiu Equal Saree (urbanisme i arquitectura amb perspectiva feminista). Les autores proposen una metodologia de diagnosi participativa i d’intervenció d’igualtat de gènere als espais d’esbarjo dels espais educatius a partir d’un procés de reflexió i d’aprenentatge col·lectiu. Ha estat dissenyada per aplicar-se als patis de primària, on les criatures aprenen a posicionar-se i a relacionar-se a l’espai. Aquests patrons es reprodueixen després als espais públics, deixant patent el vincle entre el disseny dels espais, la construcció social del gènere i l’educació espacial diferenciada que reben nens i nenes. Així, el llibre us vol acompanyar en el procés de transformació del pati per aconseguir uns espais educatius que ofereixin les mateixes oportunitats a totes les persones. Pots descarregar-te el llibre a El pati de l’escola en igualtat.

El segon és un llibre que sortirà aquest novembre: L’escola expandida Repensant els  espais d’aprenentatge, una novetat que és fruit de la intercooperació entre Arqbag i Pol·len en la sèrie SOSTRES. Una eina molt interessant per explorar l’obertura de l’escola cap a altres espais i altres relacions comunitàries i que han escrit les companyes de la cooperativa d’arquitectura Arqbag i que ha comptat amb articles d’altres projectes molt potents: El Globus Vermell (L’escola més enllà dels murs), Mariona Genís (Entorn natural a l’escola), German Llerena (La transforamció dels patis des de l’agroecologia escolar), Equal Saree (Ecosistemes coeducatius: espais d’aprenentatge per viure en igualtat), Voltes (Apropem l’arquitectura als espais educatius), Lemur (Estar, escoltar, cuidar), Troncsijoc (Parlem de l’exterior, molt més que un espai lliure) i Jaume Carbonell (Tres models escolars, tres maneres d’entendre l’educació).El treball de recerca del llibre ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració del COAC Barcelona i la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya.

La tercera recomanació proposa introduir la mirada agroecològica i que persegueix la sobirania alimentària en els espais educatius, i en concret a l’escola. L’assaig Agroecologia Escolar, escrit per German Llerena del Castillo i Mariona Espinet Blanch, pretén fomentar aquests aprenentatges: (…) “acercarse a la tierra, sumergirse en el mundo orgánico, asociar su creatividad con la de la naturaleza, colaborar en los trabajos del huerto y del comedor, compartir la cosecha, comprender que finalmente, somos lo que comemos y también, somos cómo comemos, contribuye a nutrir y actuar una política de lo vivo a la cual contribuye la ecoalimentación, desde el campo o el huerto hasta el plato, y hasta la recuperación de la materia orgánica residual para cumplir el ciclo de la tierra viva”.

Continuem el camí de recomanacions amb contes que serveixen a tota la comunitat escolar, començant per les criatures. N’hem triat tres: per aportar una mirada feminista tenim La diversitat és divertida, de la cooperativa Mandràgores, escrit per Laura Arcarons Carlota Coll i il·lustrat per Eva Palomar. Com elles indiquen, conèixer la identitat d’una persona només es pot fer a partir del seu propi relat. El conte és també un joc i un material interactiu per jugar amb la diversitat, principalment en relació amb la genitalitat, la identitat i l’expressió de gènere. Un altre conte, que en aquest cas ens aportarà un enfocament ecològic, és L’extraterrestre que va descobrir la biodiversitat, escrit per Àngel Panyella i il·lustrat per Aida Iglesias de Prada. Una faula per explicar els perills de pèrdua de biodiversitat i que està inspirat en l’article El futur de la biodiversitat a la a la terra de Daniel Sol. Daniel Sol és investigador del CSIC al CREAF de Bellaterra. Aquest article es publicà al número 103 de la revista Mètode de la Universitat de València.

Quines són les dinàmiques que es donen a les famílies contemporànies? Laia Panyella, l’autora de Dinàmiques CONTAdes, ens convida a llegir i gaudir de tres contes que ens permeten comunicar-nos amb els i les infants, les famílies i les persones que treballen amb la infància des d’un espai i una mirada. Són 3 contes il·lustrats per a un públic familiar i educatiu, co-creats entre Laia Panyella i Laura Cortés, amb il·lustracions d’Aitor Larrea. Amb un llenguatge pròxim als infants, les Dinàmiques CONTAdes esdevenen una eina que ens Un llenguatge que ens permet entrar al món simbòlic i alhora ens permet generar un espai i un context per a compartir aspectes que ens ocupen i preocupen de les nostres vides. Si voleu conèixer aquestes creacions amb mirada sistèmica, escolteu l’entrevista a Laia Panyella a Olot Televisió.

Ja ho sabeu, tal dia com avui de fa 75 anys començava a rodar l’activitat de la Unesco. Han preparat una conferència el proper 12 de novembre per commemorar aquest aniversari. Entre d’altres coses, s’intentarà aprovar mecanismes normatius com ara la Recomendación sobre la ética de la inteligencia artificial o la Recomendación sobre la ciencia abierta. Per això, per tancar el post d’aquesta setmana amb un tastet de ciència, us compartim una entrevista sobre ciència amb mirada de gènere, de Sandra Saura Mas. “Moltes teories desenvolupades per dones s’invisibilitzen perquè són revolucionàries”. Bones lectures!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

scroll to top