Revers. Testimonis de dones bertsolaris., és un regal d’imprescindible lectura, tant per la gent que compartim l’univers de la cultura oral improvisada amb el món bertsolari[1], com per qualsevol persona que tingui ganes de repensar i transformar els contextos que habita i, sobretot, els espais que estima. El llibre, originalment titulat Kontrako eztarritik, va guanyar el Premi Euskadi d’assaig al 2020, i l’abril passat va ser traduït al català de la mà d’Esti Lizaso, sota l’aixopluc de Pol·len edicions.
L’autora de Revers, Uxue Alberdi Estibaritz, bertsolari i una de les figures més destacades de la literatura basca actual, ha liderat una de les aportacions més valuoses dels últims temps per al bertsolarisme però també, i sobretot, per a la societat en general. L’autora proposa traslladar l’experiència individual de les 15 testimonis entrevistades, que pertanyen a un context molt específic de la cultura popular basca, a un exercici de col·lectivització i politització de les experiències, mitjançant la identificació dels denominadors comuns en la maquinària cisheteropatriarcal. La imposició de la mirada masculina, la naturalització de la violència, la infantilització, el paternalisme o la hipersexualització, son només alguns dels vint-i-dos mecanismes que formen part d’una mateixa estructura desigual, opressora i violenta per a unes veus i uns cossos determinats que, l’Uxue Alberdi, amb un extraordinari domini teòric, una empíria rigorosa i un alt gust literari, reconeix, ordena i analitza. La finalitat d’aquest brillant assaig feminista consisteix en la contribució d’una eina analítica que ajudi a entendre, des d’una perspectiva interseccional, com operen els mecanismes de dominació patriarcal en qualsevol sistema social, i especialment en el terreny de l’esfera pública. A més, el llibre destaca per combinar l’anàlisi de la cruesa de les experiències amb una proposta d’articulació i estratègia feminista, que es presenta com a única resposta possible a l’estructura imperant i violenta que arrosseguen les nostres relacions socials, pràctiques culturals, i institucions.
Berta LLos i Uxue Alberdi a Ona Llibres (foto: Joel Codina)
Per tot això, cal llegir Revers i, sobretot, parlar-ne. Així vaig escriure-ho en el pròleg d’aquest llibre, del qual en recupero alguns fragments a continuació, amb una única intenció que mantinc i subscric: no perdeu l’ocasió d’endinsar-nos a les pàgines d’Alberdi, hi trobareu un punt de cocció magistral entre la indefugible sacsejada individual i una potencial oportunitat de capgirell col·lectiu.
Quan Revers va arribar a les meves mans el vaig rebre amb el convenciment que em trobaria amb les particularitats pròpies d’una realitat forjada, que estaria a anys llum de la meva, de la nostra; una mica per aquella basquitis que tenim algunes persones a Catalunya —en general—, i sobretot per l’admiració que sentim cap al bertsolarisme en el context de la improvisació oral —en particular.
La primera sorpresa va ser trobar-me amb un mirall de la meva pròpia experiència. A cada pàgina engolida em veia a mi com a glosadora, però també com a docent, com a investigadora, com a companya de militància, i no és casualitat. No és casualitat —vaig entendre—, i de cop em van venir ganes de regalar-lo a totes les meves amigues, volia explicar-los que tot allò que havíem assumit com a anècdotes individuals, que totes aquelles converses de bar, de despatx o d’assemblea que sentíem com a aïllades tenien un fil conductor tan genuí com complex al mateix temps, i quina sort que algú com l’Uxue Alberdi Estibaritz hagués decidit agafar l’agulla i fer-ne un brodat, cosir-hi els noms, ordenar els patrons, i sargir pedaços a l’estructura. Per aquelles a qui ens queda a prop el context de la glosa, el llibre podria esdevenir fàcilment un retrat de les nostres experiències, però per les que no, estic absolutament convençuda que la lectura es convertirà, igual o més, en un constant de subratllar, de malaurada sorpresa, i de forta empatia.
Cert és que no tots els capítols son igual de còmodes de llegir, els testimonis de les bertsolaris on es narren agressions verbals, físiques i sexuals, per exemple, han generat reticències entre algunes de les persones lectores «Això aquí no passa, a més la majoria son experiències de fa uns quants anys, hi ha escenes massa fortes…». Però alerta, l’alteritat, és a dir, la construcció d’un ‘jo’ per oposició, o fins i tot per superioritat a un altre, és una actitud pròpia de les conductes discriminatòries. O dit d’una altra manera, seríem molt ingènues en pensar que aquest sistema opera a la resta de contextos socials, i a altres territoris propers i llunyans, però que les glosadores i glosadors a Catalunya en som indemnes. Al meu entendre, conèixer fins al fons una realitat implica topar-se amb les ombres i les escletxes de llum, a parts iguals. Per això, llegir Revers és tan indiscutiblement agradable com dolorosament cru, i per això també és una lectura imprescindible. Que bonic que seria mirar ben endins de la nostra realitat, i que de l’exercici conjunt en sortís l’espurna per transformar-la.
Així, al llarg de les pàgines de Revers, l’autora, conjugant gust i precisió, ha posat en diàleg a feministes de diferents espais i temps. Ha sabut com intercalar les aportacions de Judith Butler, Joanna Russ o Silvia Federici amb les vides i experiències de les quinze bertsolaris, i com fer ressonar alhora els relats de les mateixes bertsolaris amb les idees de Mari Luz Esteban, bell hooks o Adrienne Rich.
A mode d’advertiment, per a totes aquelles persones que llegireu el llibre i estimeu la glosa, no us deixeu portar per les interpretacions superficials que el criticarien per pretendre repensar alguns principis suposadament inalterables, o fins i tot per posar en qüestió una tradició sencera. Lluny d’aquesta postura, jo diria que revisar les tradicions es troba en el marc d’estimar-les. I tal com explica l’autora a l’epíleg, necessitem eines per pensar les formes en què el context i les condicions històriques fan a les i als bertsolaris [o als i a les glosadores]. Així, com s’apunta a la mateixa secció, és essencial col·locar en el punt de mira el poder naturalitzat, per intentar desgranar la pactada credibilitat, habilitat, qualitat i gràcia que s’atribueix a un glosador o glosadora, com a conseqüència d’unes opinions, valoracions, experiències, presències i formes d’actuar dissenyades històricament per homes, que seguim arrossegant com una herència empallegosa. Així ho escriu l’autora, a partir d’una anàlisi de les realitats bertsolaris centrada en el sistema sexe-gènere, i interseccionant altres eixos identitaris com l’edat, la sexualitat o la territorialitat, per posar de manifest com alguns cossos, tot i trobar-se en el mateix espai, ocupen posicions diferents.
Lluny de la victimització de les experiències, cada capítol està narrat com una possible llavor per al canvi, com una oportunitat de transformació. Des d’aquí escriu l’autora i cap aquí és on apunta, incansable. En aquest sentit, la progressió de la lectura ajuda a prendre consciència que com a membres d’una estructura de la qual no podem defugir, a la que irremeiablement pertanyem, correm el risc de reproduir esquemes de desigualtat, però al mateix temps cada capítol ofereix l’oportunitat de responsabilitzar-nos-en col·lectivament. L’Uxue Alberdi Estibaritz ha liderat una responsabilitat que és de totes i tots, i ha posat de manifest la importància d’articular una estratègia feminista; feu-vos aquest favor, no us la perdeu!
[1] El bertsolarisme, com la glosa o altres expressions de cançó improvisada en diferents territoris d’arreu del món, forma part de la cultura popular d’Euskal Herria i consisteix en la improvisació de versos rimats sobre una melodia determinada.