Dinàmiques CONTAdes són 3 contes il·lustrats per a un públic familiar i educatiu. Amb un llenguatge pròxim als infants, les Dinàmiques CONTAdes esdevenen una eina que ens permet comunicar-nos amb els i les infants, les famílies i les persones que treballen amb la infància des d’un altre espai, des d’una altra mirada. Un llenguatge que ens permet entrar al món simbòlic i alhora ens permet generar un espai i un context per a compartir aspectes que ens ocupen i preocupen de les nostres vides.
I aquí, qui mana?
La Paula sempre decideix què fa i què fan les persones que són amb ella. «Que madura que ets!», «sempre ho tens tot tan clar», són comentaris que sent sovint. Però la Paula s’enfada quan no es fa el que ella vol. Per què no accepta que les altres persones també proposin jocs, activitats, menús…? Potser a la Paula se li ha cedit més ‘poder’ del que pot gestionar. Una criatura hi ha coses que no les pot decidir, que no les ha de decidir. Per això hi ha les persones adultes.
Qui cuida a qui?
A en Màrius li encantaria sortir a jugar al parc amb les seves amistats, però pensa que si ho fa, deixa el seu pare i la seva mare sols, i quan estan sols, sempre discuteixen. Per això en Màrius sempre està entremig d’ells. Si els sent discutir, de seguida s’inventa que té fred, pipi, gana o ganes de plorar. En Màrius cuida el pare i la mare, creu que sense ell, tot és un desastre. És la seva amiga que un dia li diu:
«Màrius, abans que nasquessis, el teu pare i la teva mare ja eren aquí, segur que saben resoldre les seves discussions sense tu».
La por de la Daniela
A la nit, la Daniela somnia i es desperta cridant. Té por que la seva mare es mori. Com que té tanta por, dorm al llit de la mare i del pare, i un dia sent que és la mare la qui somia i diu «Mama, mama!…». Quan la Daniela ho parla amb el seu pare i amb la seva mare, aquesta descobreix que potser la Daniela ha adoptat una por que no és seva, que és de la mare. La mira fixament i li explica: «la majoria de persones moren quan es fan grans. La meva mare va morir jove i jo la trobo a faltar, però és la meva por no la teva».
Amb el suport de: