Les Dinàmiques CONTAdes, 16 mesos parlant de nosaltres, una invitació a ocupar-nos d’allò que ens preocupa

“Ho has escrit pensant en mi?”. Crec que és la pregunta que més vegades haurà sentit la Laia Panyella cada cop que explica algun dels tres contes que va escriure per Dinàmiques CONTAdes, i que vam publicar just ara fa 16 mesos.

I aquí, qui mana?, La por la de Daniela, i Qui cuida a qui? són les tres històries que va crear la Laia sota la mirada i l’acompanyament professional de la Laura Cortés, qui li havia dit: “Laia, has d’escriure contes”.

Després va escriure’ns: “Si volgués publicar uns contes, quin seria el procediment?”. “Home Laia” li vam respondre “doncs primer de tot ensenyar-nos-els”. I ella, amb la seva sincera humilitat ens responia: “no, per què vosaltres sou família i segur que direu que sí, i jo vull saber si realment valen la pena”. “Laia sí, som família, però tu deixa’ns-els llegir”.

“Els has escrit pensant en mi?”. Ara que me’n adono, potser vaig ser jo la primera persona en fer-li aquesta pregunta, però està clar que des d’aleshores no he estat l’única.

Les Dinàmiques CONTAdes, que després va il·lustrar de manera excel·lent l’Aitor Larrea, recullen això, dinàmiques que es donen en sistemes familiars, en major o menor grau, i que d’alguna manera ens hi hem d’ocupar. Poden ser més lleus o més greus, però un cop detectades, cal posar-hi atenció. Les tres històries que publicàvem fa 16 mesos i que ara es poden trobar a gairebé totes les biblioteques de Catalunya són una eina importantíssima per a treballar en entorns educatius.

Per això, i donada la proximitat amb aquest Sant Jordi 2022, ens ha semblat interessant recollir alguns missatges que ens han fet arribar les lectores de les Dinàmiques CONTAdes.

Les lectores opinen

“Recordo que vas explicar La por la de Daniela i em vaig emocionar… Vaig pensar que esperava no transmetre-li les meves pors a la meva filla. I alhora, si li transmetia, que les pogués explicar. Després, quan li vaig llegir Qui cuida a qui? em va mirar i em va preguntar perquè el nen és més gran que el pare i la mare. I al final de tot em va preguntar: “mama, el papa i tu ens necessiteu?” I li vaig dir que no, que nosaltres els cuidem. Aquests llibres ens ajuden a situar-nos a cada una de nosaltres en la família”.

········

“M’encanten els llibres. La manera com s’expressa el que li passa a l’infant, permet connectar-hi. Tant en el text com ens les imatges, vas descobrint, redescobrint i aprofundint. I una altre cosa que em fascina és que a les meves filles els hi encanten. Se’l miren, em demanen que els hi llegeixi, o el passen elles soles. Són llibres preuats, que ens toquen endins, i ens obliguen a posar-hi una mirada en allò que ens ha tocat”.

········

“Els tres llibres son tres tresors per treballar dinàmiques que es donen sovint en els sistemes familiars i que a vegades son difícils d’explicar als infants. Jo els he provat amb la meva filla i altres infants i sempre hi ha hagut una reacció positiva. Ajuden a endreçar, tant als adults, per saber-nos col·locar, com als infants. A la meva filla, La por la de Daniela, li va servir molt perquè sentia unes pors, i ella un dia havia tingut aquesta por, i que es repetia, igual que la Daniela: “aquesta por no és meva!”. Com a família ens ha servit molt per a poder parlar d’aquests temes, i també m’han servit com a professional. Sempre que els porto en sessions de formació en entorns educatius donen peu a debat i reflexió. Sempre hi surt un recurs per començar a sortir de la dinàmica. M’agrada dels contes que no només fan una descripció, sinó que ofereixen un recurs, una mirada, que planteja una possible sortida per a canviar el que passa”.

········

“Els contes em van anar molt bé perquè a classe tenia un nin acadèmicament excel·lent, però jo sentia que tenia alguna cosa retinguda. Jo sabia que la seva àvia materna havia mort als seus dos anys, i que a la mare, quan parlaven del tema, li canviava la cara. Al rebre La por la de Daniela vaig aprofitar l’ocasió i en un cercle el vaig contar, i a l’acabar vaig veure que l’expressió d’aquell nin havia canviat. Li vaig preguntar si s’havia emocionat, i es va posar a plorar. I li vaig preguntar si volia que l’abracés i em va dir que sí. Ell posava una distància i va fer un plor de dol. Després ho vam parlar, i ell em va verbalitzar la situació i em va dir que li havia recordat a la padrina i a la mare.

Aleshores li vaig dir si li feia ganes de treballar-ho, i li vaig dir si feia ganes de fer-ho sol o amb el grup. Va demanar amb el grup. Vam comentar-ho. I s’altre passa va ser demanar-li permís a la mare. Li va semblar molt bé, i que la família també faria una feina.

Li vam demanar una foto de la padrina, i després fotografies que poguessin transformar la història de l’àvia. I el nin es pensava que no en tenien d’imatges, però la mare li va dir que sí, que estaven a casa del padrí. Li va dur una foto emmarcada on ell apareixia, i la vam col·locar en un lloc de l’aula, i es va transformar quelcom molt profund. Vam fer un conte que narrava la vida de l’àvia, i d’aquest conte en traiem missatges positius, i fèiem present el llegat que ens havia deixat. Vam construir una altra història a la història que el nin tenia en ment de la padrina.

El conte que vam fer el vam regalar a la família, i ho van agrair molt. Transformar la mort en quelcom que fos fer present el llegat es va desencadenar gràcies al conte.”

········

“Tots els tres llibres els tenim en un lloc especial de la casa, en una prestatgeria on tenim els llibres que més compartim i llegim. I aquests son especials perquè ens serveixen per a conversar. Quan els llegeixes hi ha retorn per als peques i per a les persones grans. Ara fa poc que he aconseguit llegir-ne un sense que em caiguin les llàgrimes, i sempre penso “està escrit pensant en mi!”. I també l’utilitzem com a recurs quan a casa se’ns fa difícil una situació. L’agafem i llegim una pàgina… per exemple aquell tros de com solucionen el conflicte a l’escola”.

········

“A casa s’han convertit en imprescindibles, tant per adults com per infants. Hi ha dies que me’l demanen i després d’un l’altre… Aleshores em dono compte de la feina que fan i de com conviden a poder parlar i entrar en els temes. I aquella sensació que em passa de pensar que aquest conte la Laia l’ha escrit per mi. El llenguatge amb el que estan escrits, per als infants és molt clar, i a les persones adultes ens ajuda a posar les paraules correctes a situacions que a vegades no sabem com explicar. Una passada…I en volem més, a casa en volem més, estem esperant el dia que la Laia ens anunciï que hi ha tres títols nous”.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

scroll to top